Adés he accedit a un document sobre la pronúncia dels valencians d'ara i sobre la variació fonètica respecte a èpoques anteriors i pròximes, és a dir, del procés de castellanització i d'invenció i tot de sons que són aliens a la nostra personalitat i a la idiosincràsia.
No obstant això, he considerat que interessa tindre uns quants models de pronúncia, els més repetits, també ens fa un gran favor el respecte per les diferències puntuals de zones geogràfiques diferenciades amb claredat. Introduir la diversitat i la generalitat són claus per a conviure.
No es tracta d'imposar (ni a llarg termini i tot), sinó de PROPOSAR: si fem ús d'un vocabulari valencià, si fem ús d'una fonètica en consonància amb les dos generacions anteriors, i si conservem l'amor pel que és patrimoni lingüístic, considere que ja haurem fet una gran passa. Com a exemple, i em dirigisc a les persones més activistes, la paraula passa l'he escrita perquè la vaig oir dos voltes: en boca d'un amic de Paterna i en boca d'un home de l'Horta. Ambdós són majors de 60 anys...
Conservar el que és creatiu, constructiu i pedagògic i reformar el que és motiu de manlleu innecessari: respecte per la història d'un Poble i d'una forma de ser, de parlar, d'escriure, d'expressar-se, de jugar, de concebre el món. Això és, conservar i transformar (amb constructivitat) la tradició d'un Poble perquè la convivència entre el passat i el present faciliten un futur més obert mentalment i a la diversitat i l'universalitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada