Universitat i comerç just: centres "fair trade"

Amb la forma anglesa "Fair Trade", comerç just, ens referim a les iniciatives (universitàries o no) que promouen el comerç just, bé a ciutats declarades com Ciutats pel Comerç Just, bé a centres educatius que treballen el "fair trade". M'he endinsat en la consulta d'universitat i comerç just i, al final, he trobat una notícia interessant: "Holanda tiene su primera escuela de Fair Trade". La informació incloïa que n'hi han més de tres-centes al Regne Unit, i també als Estats Units, Austràlia, França, Bèlgica i Alemanya.

Igualment, i ara en el cas de les ciutats declarades com a potenciadores d'aquesta forma de concebre l'economia i les relacions mercantils i comercials, podríem incloure Còrdova (a nivell estatal), Londres (des de fa poc), Dublin i moltes més que podem descobrir per mitjà de la consulta.

En qualsevol cas, aquest tema, el comerç just, podem incorporar-lo a camps ben diferents de l'ensenyament universitari: des de la facultat de dret, fins a magisteri o psicologia o pedagogia, amb un intermedi per econòmiques, el món de la publicitat (que el joc siga net), el d'empresarials (noves idees comercials), etc. Som, per tant, persones que podem participar d'aquest tema, de la mateixa manera que aprofitem un detall futbolístic com la forma del baló per a comprendre per què aquest esport ha tingut tant d'èxit a nivell psicològic (recorda el treball en col·lectiu...). A més, ara podem fer-ho amb major agilitat i facilitat: tenim informació, recomanacions i exemples que, des de fora, ens orienten i guien cap a projectes que, amb senzillesa (no cal passar de cinc persones per a dur-lo avant), també podem desenvolupar nosaltres.

I tot l'origen d'aquest escrit naix després d'obrir hui la web http://www.noticiaspositivas.net i trobar un article sobre comerç just, des d'on he passat al Google i en acabant... De la mateixa manera que una papallona va de fulla en fulla, també nosaltres, com a investigadors o curiosos, passem d'informació a informació, això és, consultem material, el contrastem, el valorem, el posem a prova, l'unifiquem, el sintetitzem (captem la idea central) i, finalment, l'adaptem al missatge que volem transmetre. És així com actuem les persones: observem la realitat, l'analitzem, l'organitzem, la redissenyem, llancem el producte al carrer i... a gaudir del producte, dels intercanvis de parers, de la creativitat que renova i readapta, de la sensibilitat amb la societat i... del fet de compartir l'alegria de mantindre unes il·lusions que, aplicades a la pràctica, ens porten a descobrir la capacitat creativa que les persones portem dins i que podem desenvolupar amb fluïdesa i flexibilitat.

Quan un mestre presenta un tema interessant i social, el deixa desenvoldre's enmig de l'alumnat i passa a l'alumnat la capacitat creativa i el protagonisme, comença a haver un intercanvi curiós, generós i amable entre les dos bandes: la primera orienta i presenta el producte (el tema des d'una vessant social, artística, científica, organitzativa, humanista, innovadora, etc.) i la segona fruïx de descobrir i redescobrir la utilitat i una tirallonga d'aplicacions pràctiques i de coses que ni tan sols s'imaginava.

Finalment, quan l'alumne presenta la visió del seu estudi al mestre, tots dos comencen a delectar del diàleg, de la conversa, de la competència analítica, creativa i ecohumanista i organitzativa a què tots dos aspiren (i poden aspirar), de l'humor (si les dos bandes l'incorporen, quasi segur tindran algunes anècdotes per a contar, perquè els estudis també tenen les seues curiositats i moments d'alegria...) i de la joia de pensar que podem continuar o bé canviar de tema. En aquest cas, considere que podem donar-lo per tancat (ens hem centrat en presentar el tema, més enllà del cafè i les universitats) i, així, passar a un tema nou, amb la qual cosa practicarem la curiositat més enllà de la difusió d'aquesta qüestió (el comerç just) entre les nostres amistats i persones més pròximes.

Què en penseu, amics?