Al costat de la Universitat, o del treball, hi ha un món que pot ajudar-nos a millorar la nostra visió del dia rere dia: el circ, l'art de fer riure i de fruir del riure, dels espectacles pacífics i sense animals, de les improvisacions alegres i saludables, de fer que les persones visquem el dia amb una miqueta més d'humor.
Una vegada més remarque la influència que, al meu parer, hauria de tindre l'humor en la Universitat (com també en el treball) com un element més de l'ensenyament. No es tracta de crear pallassos de manera directa, sinó d'incorporar l'humor, la joia, les excentricitats, els espectacles creatius i la música a la setmana d'estudi. Poc o molt, sí..., però afegir-la, com també podríem fer amb la narració d'històries personals (fantàstiques i tot). La qüestió, també, és crear participació, que l'alumne es senta membre de la Universitat sense relacionar-la només amb estudis.
A més de música, expressió artística i activitats manuals (més enllà de les artístiques), considere fonamental l'humor, com a mestre i com a persona. En un món com el nostre, recuperar l'espontaneïtat, el somriure, les relacions franques, les gràcies i l'espectacle de fer riure (des de la mímica fins al teatre o el circ) és un regal per a tots: per a l'alumnat i per al professorat. A més de conrear la part expressiva de la persona, veiem que ens ajuda a ser més creatius i obrir-nos a canals més fluïds i en què la diversió també forma part. Ensenyament alegre i amb humor, potser un ensenyament del segle XXI, com també el treball amb joia i humor.
Que tingueu un bon dia.
Nota: L'escrit ha nascut després de la consulta d'una web dedicada als històrics pallassos de Televisió Espanyola (http://seronoser.free.fr/payasos). Una plana interessant i que, a les persones que tinguérem l'oportunitat de viure aquella etapa, ens pot estimular a incorporar valors com l'alegria i l'espontaneïtat al nostre ensenyament i a l'educació.
diumenge, 7 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada