dissabte, 6 de febrer de 2010

Gossera i creativitat

Si algun dia comentàrem sobre gossera i creativitat, potser la primera idea fóra que és una actitud poc formal respecte a la vida. No obstant això, l'experiència demostra el contrari (i sobre això hi han estudis). Així, hi han hagut persones que han sigut creatives i que semblaven gossarres. Per exemple, Bertrand Russell, Mark Twain, Oscar Wilde o Robert Louis Stevenson. Són persones que preferixen esperar el moment en què la productivitat els cride interiorment i, així, passar a la faena. Igualment pareix que són persones més productives del que es podria imaginar.

Personalment, intuïsc que també forme part d'aquesta espècie de club. Resulta curiós que quan trobem una activitat que ens fa goig, resulte molt fàcil trobar-nos de gust en el moment en què en participem, tot i que bona part del dia la dediquem a fruir de la vida, de les coses senzilles, de les relacions humanes, de l'estudi interior (bàsic per a millorar) i de raonar amb persones ben diferents (no sols de forma de ser, sinó econòmicament i tot).

Igualment podem fluir en el nostre riu d'interessos de la mateixa manera que el riu net que desitja Serrat en una de les seues cançons favorables al respecte de la natura. I d'això es tracta: de respectar la natura de cadascú, la seua essència i gaudir de les coses xicotetes, de l'humor, dels projectes creatius (els que treballen la part constructiva, positiva i contributiva de la persona).

Si la persona creativa és també una persona amb altes capacitats (el que tradicionalment s'ha dit "geni", "superdotat"...), resulta molt positiu actuar en el moment en què la calma estiga present, com també el plaer de treballar. Quan la calma, el treball i el plaer van junts, la faena passa a ser divertiment i, per tant, es delecta del fet de crear, de preparar el que mou cada persona cap a la fluïdesa: cuinar, ballar, llegir, cantar, caminar, passejar, fer alpinisme, prendre el sol, nadar, pintar, estudiar, raonar, escoltar, etc. Tinga u altes capacitats o no, és manifest que hi han moments per a la imaginació, la fantasia, la creativitat... i moments per a la incubació (terme que s'empra per a definir eixos temps en què pareix que no fem res, però les idees estan creant-se en el nostre interior). Eixa incubació, crec que té una relació directa amb eixa gossera. Potser ens interesse identificar gossera amb moments pont entre el present i el que sorgirà després.

Esperar, com l'Esperança (la productiva i activa), és positiu, com tindre un llistat d'activitats que volem fer i fer-les a poc a poc i una rere l'altra. I si considerem que pot pagar la pena introduir canvis lleugers, d'això es tracta. Almenys si volem fluir i mostrar-nos més flexibles.

Aquesta mena d'article potser fóra útil per als participants en el món de la Universitat: val més la pena fer les coses en el moment en què estem estimulats positivament que no quan no ens naix o tenim malenconia. En qualsevol moment, si actuem "com si" podem fer que aquesta gossera passe a ser tan habitual que puguem dir que treballem de manera més constant que abans. De la imaginació al canvi de creences només hi ha un pas. I des d'ací... a passejar flexiblement i com l'aigua neta pel nostre riu d'interessos. Una alternativa al treball avorrit: la flexibilitat de la gossera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada