"La convivencia mueve ficha"

A primeries de desembre de l'any passat (dia 2), el periòdic econòmic Expansión publicava un apartat especial amb el títol que encapçala aquesta entrada.

No sols hem passat de viure en terres sense a penes immigració de fora de l'estat, sinó que ara en representen un percentatge important.

Ara bé, per damunt de les xifres actuals, en les quals no entrarem, sí hi ha davant nostre un tema social d'interés global: la convivència humana amb persones de cultures diferents, de pobles amb una visió de la vida distinta de la nostra, o de llocs en què els temes patriòtics o nacionalistes o bé no existixen o tenen formes d'organització ben diferents (sobretot en els estats moderns, sorgits després durant el segle XIX o el passat).

Igualment podem aprofitar l'entrada de persones per a obrir-nos en camps ben distants: des de la moda (o la compra i venda de roba) fins a la cuina, des de l'esport fins als jocs lúdics (els no competitius), des dels valors que ara ens transmeten (major sensibilitat i sentit de la solidaritat o de la cooperació) fins els que ara comencem a recuperar com a resultat, potser directe, de la situació econòmica per la qual passem.

Això sí, per damunt de tot considere que ens enriquim durant el procés de re-evolució social. Sí, de "re-evolució" (tornada a l'evolució). Moments com el present són una meravellosa oportunitat per a renovar idees, evolucionar a partir de valors que havíem deixat arrere des de darreries dels anys huitantes (solidaritat, treball en equip, altruisme, jocs col·lectius, etc.) i, com no, per a aprofitar temes com aquests per a traure'ls en les diverses sessions universitàries i fer que l'alumnat convisca amb una assignatura o material sensible a la realitat, que col·labora amb el present, que s'interessa per estudiar opcions de canvi i millora, que tracta els temes des d'una visió ètica i moral (per exemple, les entitats de banca ètica que s'expandixen per l'Estat), etc.

La finalitat d'un estudiant no és aprovar (la qual cosa podria reflectir i tot, almenys en més d'un cas, la filosofia de treball del docent) sinó eixir de la Universitat com a ciutadà interessat per la millora de l'ensenyament (en qualsevol dels seus nivells o, com a mínim, l'universitari), per la creació d'una societat més justa i ecològica, per l'ús de la ciència amb humanitat i sentit cooperatiu i creatiu (mai destructiu), per una psicologia i pedagogia dedicada a les persones amb altes capacitats, a les tímides i a les que tenen major necessitat de sentir-se part del sistema educatiu, per una organització (universitària i social) més creativa i flexible, per una universitat més relacionada amb la democràcia participativa (des de les associacions de veïnat fins els clubs), etc.

Igualment també és clau que l'estudiant finalitze els estudis amb la sensació d'haver aprés doble, és a dir, setanta vegades set... però no sols en quantitat, sinó en qualitat, valors, creences, estil de vida, capacitat per a actuar amb més estils d'independència de criteri, habilitat per a desenvolupar la seua creativitat i de manera constructiva i positiva, etc. i nous models d'ensenyament i d'educació (des de l'educació centrada en la creativitat i l'humor fins a l'educació que incorpora la música com a llengua universal i per a crear emocions més tranquil·les i que permeten que la persona actue amb les regnes en la mà més vegades que abans).

De tot això, i de més aspectes, es pot parlar, contrastar, comentar, reflexionar, dialogar, etc. a la universitat. I no sols entre mestre i alumne, sinó també per mitjà de blocs en què els mateixos alumnes siguen els reis de les regnes i el mestre un simple coordinador i orientador que aprofita la seua formació universitària per a preparar-los cap a la independència (des de la llibertat de moviment, l'amabilitat i la creativitat, com el pare democràtic fa amb el fill menor) i, al mateix temps, trau la seua curiositat i aprén de mestres (del passat, del present, de línies de pedagogia actuals, etc.).

En resum: sempre aprenem i sempre fem d'alumnes, almenys mentres tenim curiositat, un element molt clau perquè la persona tinga flexibilitat i fluïdesa. O així em sembla, de moment.

Què en penseu i què incorporaríeu, com a estudiants, reals, històrics o que vos sentiu aprenent continus tot i l'edat?