Sobre l'humor i la imaginació

Després de passejar un poc per Internet, i d'estar lleugerament cansat per motius de panxa, he aplegat a la web http://www.humorpositivo.com i he llegit una frase interessant i vos la traduïsc: "Potser la imaginació no és sinó la intel·ligència que es divertix". No debades, des de les primeres introduccions al món d'aquest bloc, havia intuït l'humor positiu com un element clau en les relacions humanes de l'ensenyament, de l'educació i, en resum, de la vida diària.

Per tant, ja ho sabem: si volem passar-nos-ho bé, a fer una miqueta el bufó, el pallasso, com si fórem La Trinca.. o com eixos còmics o persones dedicades al circ o al cine còmic que més ens agrade. Això sí, si aportem la nostra originalitat, millor que millor: un lleuger toc personal en pot ser prou, d'originalitat. No és menester fer una obra majestuosa.

En qualsevol cas el que val és millorar la salut, no sols del professorat sinó també de l'alumnat. I, a més, millorar l'esperit acadèmic, les relacions entre les dos bandes, aportar fluïdesa al procés d'aprenentatge i de docència. Així, podem incloure música còmica i tot: la qüestió és divertir-nos, esplaiar-nos, fruir del que fem i que, per tant, l'acte d'ensenyar (com l'acte d'aprendre) siguen una mostra més de la fluïditat a què podem aplegar.

I si un dia la fluïditat es centra en uns altres aspectes, doncs deixem-la actuar: la qüestió és que, dins de les nostres possibilitats, l'ensenyament universitari siga un acte de vocació i de passió i entreteniment. Recorde, des d'aquestes línies, que una de les persones que més em va influir a Magisteri (i també a llarg termini, com a ensenyant i tot), era una professora amb molt bon sentit de l'humor, espontaneïtat, amor per l'ensenyament (la professió) i creativitat. El seu nom, Roser Santolària, una de les personalitats valencianes vinculades a la línia Freinet.

En resum, es tracta de practicar una professió, ací mestre (o mestra) i amb alegria, sensibilitat per l'alumnat i amor. Només així, al meu parer, l'alumne eixirà amb una nota que li atorgue l'aprovat o més i, per damunt, amb el goig d'haver aprés coses que no es toquen, a diferència del títol universitari. Per exemple, la creativitat.

Que tingueu un bon dia.