Llibres amb educació integral

Després de llegir unes línies sobre un històric professor de Magisteri, Pere Riutort Mestre, m'ha nascut el títol que encapçala aquestes línies: per sort hi han llibres amb educació integral, això és, llibres en què l'alumnat, indistintament de la matèria que estudie, té accés a una cultura global.

Així, si passegem la mirada, i amb tranquil·litat, per les planes dels llibres didàctics que coordinà l'esmentat mestre, trobem una diversitat de temes: cançons valencianes, cançons d'Europa, cançons clàssiques, informació sobre cultures ameríndies, com s'edita un periòdic, qui fou Maria Sklodowska Curie, els vents, refranys, pentagrames amb música i lletra, frases obertes, mots creuats, temes que comencen i acaben en deu o dotze minuts de lectura, riquesa de llenguatge en cada tema, interés pel vocabulari, algun joc popular, etc. Aquests llibres tingueren difusió a Aldaia, durant unes sessions de valencià que feia junt amb notícies de divulgació social, entre 2002 i 2004, gràcies, també, a la col·laboració desinteressada d'un amic i "tecles"... encara que fóra xicoteta i en una emissora local. El que importa és l'interés per l'aportació: tota pedra fa paret.

Al costat dels clàssics llibres de text, n'hi han que fan història i que, a més, resulten tot un exemple de la capacitat creativa que tenim les persones i que si, a més, la fem servir en companyia d'un grup (per mitjà de l'arreplega col·lectiva d'idees) podem enriquir i eixamplar. Es tracta, al meu parer, entre altres aspectes:

1. De proporcionar material que facilite el contacte entre la matèria i l'alumne i el mestre (passió i vocació).
2. De treballar perquè l'alumne es fixe en eixos exemples de didàctica i creativitat i, amb el temps (o durant el curs i tot), es llance a l'aventura de crear-ne.
3. De transmetre la idea que la creativitat no és patrimoni de les persones famoses o de les que citem més a sovint, sinó de totes les persones de la humanitat.
4. A hores d'ara podem incorporar un element clau per a la creativitat i l'ensenyament del segle XXI, fruit de l'evolució de les línies de pensament i de la pedagogia: la positivitat. I ací també inclourem l'humor positiu. Podem crear una lliçó que, a més, transmeta alegria, aspectes positius de la vida, que anime l'alumna a treballar per un món en què primem el que és positiu, constructiu i contribuïx a eixamplar-nos cap a les altres persones i, a més, a buscar la universalitat (som una part de l'univers planetari en què vivim i, cada vegada més, contactem amb persones de realitats culturals i antropològiques més diferents a les nostres).

Tot açò m'ha inspirat el passeig per Internet i la lectura d'alguns articles sobre aquest amic i històric professor de "Valencià 2" (curs segon de Magisteri): passen els anys, s'introduïxen canvis en l'ensenyament i en el pensament creatiu i, per tant, conservem el llegat que encara ens és útil i l'eixamplem amb la incorporació de les novetats pedagògiques (per exemple, la línia de la PNL i la filosofia del llibre "La revolució positiva", d'Edward de Bono).