Ni de bon tros!: llenguatge positiu i drets humans

De la mateixa manera que ens dediquem a fer ús del llenguatge positiu en el camp de les relacions humanes, per exemple, per a suavitzar les frases amb què tradicionalment hem desqualificat una persona o, també, per mitjà de l'elogi (en primer lloc) i en acabant afegir la proposta de millora, també podem centrar-nos en els drets humans i el canvi de llenguatge.

Així, si l'alumne universitari s'endinsa en el món de la creativitat lingüística i l'aplica, per exemple, als drets humans, com ara, a través de publicacions d'organitzacions com Amnistia Internacional, veurà que té un camp molt obert a la pràctica del llenguatge, o siga, un espai obert per a aplicar el que aprén al mateix temps.

Una de les formes més senzilles, des del meu paréixer, és agafar uns diccionaris de sinònims i antònims i incorporar-los a la nostra tasca diària, de la mateixa manera que fem quan decidim comprar un nou producte que considerem fonamental per a la nostra vida diària i a llarg termini i tot.

Igualment, si fem ús d'eixe llenguatge, adjuntarem l'optimisme, l'esperança, el sentiment que la nostra participació és útil i paga la pena, que hi ha molt de camí a fer i que encara podem millorar, etc. No és el mateix transmetre la idea que treballem contra la violació de gènere que dir "L'organització ELPA" (per dir un nom, que ara m'ha sorgit espontàniament)"actua, com des de fa anys, pel respecte dels drets de les dones, els menors d'edat i els hòmens que no gaudixen de la igualtat ni de la integració i que, per tant, són motiu de marginació o discriminació". La primera posició ens recorda l'ús de la violència, mentres que la segona ens convida a actuar cap a la igualtat (discriminació) i l'acceptació social i el respecte mutu o la integració (marginació)... ¡I no és el mateix, ni a cent anys de distància! Com haureu vist, he posat entre parèntesis els térmens que podem retirar de la vida ordinària... amb l'exercici de la renovació del llenguatge. O, si més no, emprar-los amb menor freqüència, perquè donarem prioritat als altres.

Que requerix temps? Home, com totes les coses: disciplina, atenció, pràctica i... humor. No és el mateix promoure l'alegria que treballar perquè les persones no estiguen tristes... Pareix el mateix, però influirà en els mètodes de treball, la qual cosa ens diu que no és igual, com tampoc no ho és la botella mig plena de què tantes vegades hem parlat o hem oït parlar en les relacions informals.

Quins canvis promouríeu, a més dels esmentats?