Fa unes hores he tingut l'ocasió de compartir una notícia que en el seu moment em demostrà que hi han més coses positives en el nostre diari del que podríem pensar i, així, intercanviar alegria, punts de vista, sensacions, mostres facials i expressives en què la sorpresa, la joia, l'espontaneïtat, l'humor i la iniciativa popular pareixien acompanyar les manifestacions individuals i les que naixien fruit de l'arreplega d'idees entre les persones que compartíem aquells instants.
Els he comentat el tema "Abrazos gratis en Málaga", un vídeo "divertido" publicat per http://www.noticiaspositivas.net i del qual ja vaig escriure un dia. No obstant això, m'ha agradat poder intercanviar sentiments i idees junt amb aquestes persones (molt pròximes i tot). Han eixit temes d'actualitat, com ara, la vida rutinària i monòtona de les ciutats, la capacitat creativa que hi ha dins de cada persona i col·lectiu, la possibilitat que part de l'ensenyament es dedique a activitats en contacte amb la societat i per a promoure actituds positives i, fins i tot, per a presentar a la ciutat (ací) que és molt més el que té.
Quan la ciutat (o la població) intercanvia amb la Universitat (o amb un centre d'ensenyament, secundari, primari o infantil), és molt el que guanyen les dos parts: no sols espontaneïtat, sinó humanitat, afecte intercanviable i compartible, humanisme, ecologisme, alternativisme, etc. M'ha fet goig tornar a veure el vídeo i comprovar que, novament i tot, podem veure el mateix i, no obstant això, actuar amb una mentalitat igualment oberta, com la del primer dia... I, a més, potser per espontaneïtat, descobrir que hi han més vídeos com el que veiérem el primer dia. Hem guanyat, hem progressat, hem contribuït.
Si mantenim l'esperit positiu de la històrica paraula "progressista", haurem fet un pas avant. La qüestió no és criticar que s'haja manipulat, sinó utilitzar-la amb el significat lingüístic, eixe que conserva l'essència, la forma, l'origen, allò que li dóna vida i la fa positiva, constructiva i actual. Si sabem què significa "progressar" ( i emprem més sinònims), la paraula fluïx com una més, de la mateixa manera que moltes endevinalles contades amb paraules distintes (en part de la pregunta) i, això sí, amb la mateixa resposta.
Progressar és avançar, revolucionar (en sentit positiu i constructiu), cultivar, evolucionar, etc. Ens servixen els fets (analitzar, dissenyar, actuar) i els mètodes constructius, creatius, positius i que valoren l'aportació positiva en qualsevol projecte humà i social, intel·lectual o manual.
Els altres aspectes, sovint borumballa per a crear discursos buits..., per als borumballers. Nosaltres, amb els nostres projectes, silenciosos (com la revolució positiva) i pràctics a llarg termini i tot.. i a mida que avancem. El que és bo, dura i es millora; el que és passatger, passa com les fulles caduques, però no com els arbres de fulla perenne, com ja ens ensenyaren a l'escola quan érem xiquets.
dissabte, 6 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada