Considere un benefici terapèutic, personal i educatiu, promocionar el fet de parlar amb les plantes, de la mateixa manera que també hi ha que promou el contacte amb animals (per exemple, els galfins, els cavalls, els àsens, els rucs, els gossos o els gats).
De la mateixa manera que raonar amb una persona ens permet traure la nostra personalitat, els nostres sentiments, els pensaments, les inquietuds, les tranquil·litats, els projectes, etc., si ho fem amb un esser viu (i les plantes ho són) també transmetrem més del que ens imaginem. I escric açò, en bona mida, per intuïció, mas que haja consultat planes d'Internet (sobre la hipòtesi del príncep de Gal·les i tot, Carles). La intuïció em diu que, de la mateixa manera que els arbres han assistit a un canvi d'actituds per influència del canvi climàtic, el mateix pot ocórrer amb una planta si, per exemple, la tenim a casa o en contacte amb una altra. Crec que també hi ha un intercanvi entre el llenguatge del volum, el to, el contacte amb l'ambient (música i tot, com ja passa amb els animals i les persones).
Igualment podríem preguntar-nos si les plantes veuen. És clar que les plantes busquen la llum solar, la qual cosa ja va escriure Leonardo da Vinci i podem observar quan canviem una planta de posició: fa com el gira-sol, buscar la llum, de la mateixa manera que les persones.
Què pot aprofitar un alumne, com un mestre, del contacte amb les plantes? A més de ser un membre amb vida, a diferència d'un televisor o d'una pedra, és un esser viu que transmet el que té: color (influïx a nivell psicològic), fulles, troncs, flors (si en té), etc. I, a més, actua en consonància amb l'oratge, amb el seu codi genètic i amb els costums de la seua zona de creixement natural. Recorde una planta que arreplegàrem a Catalunya (pirineu) i tardà uns anys a adaptar-se al clima mediterrani de la serra Perenxissa. Finalment quallà durant uns anys i cresqué i tot, la qual cosa ens parla d'una adaptació progressiva i d'un canvi.
Adaptació i canvi: el mateix que podem fer com a persones, com a mestres i com a alumnes.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada