dimecres, 17 de febrer de 2010

Vivim en comunitat

Abans de començar a escriure el titular, a més d'enviar un correu a Rosetta Forner, he pogut presenciar com una persona pròxima físicament, actuava amb la música a tota llet, com si fóra l'única persona del desert (si és que Alaquàs ho és).

Que servisca açò com a exemple perquè els mestres universitaris, com també els alumnes, tinguem present que vivim en comunitat, que hem de respectar la singularitat i que si tractem les persones com ens agrada que ens tracten, a més de treballar l'autoestima i el respecte mutu, serem motiu d'exemple per a les altres persones que compartixen temps, espai, experiències, vida, inquietuds, moments de joia o de tristor, creativitat, sensibilitat, vida espiritual, creences, etc. Ah! i que accepten amb amor les diferències, com a una font de riquesa. Així, el fet d'oir aquesta música m'ha sigut molt útil per a un escrit sintètic i clar com aquest.

Que tingueu un bon dia i que fruïu de les relacions humanes, del creixement personal (tan únic com pixar, és personal), de l'humor i, per què no, de la natura. Tot fa falta i és positiu per a canviar i millorar com a persones. I de tota aportació podem fer una oportunitat constructiva, en lloc d'una crítica negativa. Per a això existixen el pensament positiu i el creatiu.

Que moltes d'aquestes coses són realitat amb l'experiència i la pràctica contínua, això és una veritat com el temple, i, per tant, en consonància amb el pensament creatiu, el qual cultiva l'esperit de superació, l'optimisme, els canvis i les readaptacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada