diumenge, 7 de març de 2010

Més que esport: una metàfora de treball en equip

Hui, per primera vegada, he consultat la història de tres futbolistes (Iríbar, J. Clemente i Arkonada) i he aprés una miqueta més sobre l'esport rei a l'Estat espanyol, el futbol i sobre alguns temes d'actualitat durant els seus anys de futbolistes. Això també ho podem fer per mitjà de consultes diferents.

Quan fem consultes així, aprenem que les persones tradicionalment conegudes com "ídols" no són res més que persones amb carn, os, història personal, curiositats, i que, com molts de nosaltres, tenen vivències i interessos diversos. Diu Augusto Cury, que la primera generació posterior a una persona destacada (pensem en Gregorio Marañón o Ramón y Cajal), pot crear escola i tot, perquè ha sentit vincle. Ara bé, les posteriors poden aplegar a la idolatria i tot. Afortunadament en el seu moment l'únic que sentia jo era una passió per ocupar la porteria, no ja pel fet que l'històric futbolista de la Reial Societat fóra el porter de la selecció i tot, sinó perquè era l'única demarcació per la qual ningú dels meus companys de classe volia optar i... la que més m'agradava.

A hores d'ara, si em parlaren de futbol, el primer que pensaria és en la porteria i en la capacitat de coordinar un equip, la qual cosa fan els capitans dels equips. I un professor, universitari o no, una de les seues missions és coordinar un equip, orientar-lo (com fan els entrenadors) i promocionar-lo (com fan els que descobrixen les jóvens promeses del futbol). És el futbol una metàfora d'una empresa en què treballem en equip? Potser sí, com en les hores de mestratge i d'aprenentatge, això és, les compartides entre el mestre i els alumnes.

Què penseu sobre aquesta metàfora?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada