Ahir vaig tindre l'ocasió de veure dos hòmens fent una tria d'encenedors, la qual cosa m'inspirà a trobar eixides a les formes actuals de reciclatge (sobretot de les localitats més pròximes) i, amb obertura mental i tot (per mitjà de la tècnica de pluja d'idees), escriví açò al diari personal:
1. Ballar el mambo.
2. Jugar a la baralla mohicana.
3. Cantar mentres es seleccionen els envasos.
4. Obrir els ulls a les opinions ciutadanes lliures.
5. Navegar per Internet.
6. Crear una web sobre reciclatge públic per a localitats.
7. Buscar un got de llet marina enmig de la nevera episcopal.
8. Tirar-se un pet en sentir una simfonia.
9. Cantar al sol i a l'ombra.
10. Fer una excentricitat.
11. Escriure a Amnistia Internacional sobre Gianni Rodari.
12. Ballar un vals de Mauritània.
13. Entrevistar l'alcalde / l'alcaldessa.
14. Crear la figura de l'arreplegador municipal (en grups, per barris o districtes).
15. Dibuixar un botella de nissaga a la romana.
16. Llegir un llibre sobre mètodes ecològics.
17. Llegir "La revolució positiva".
18. Promocionar la banderola.
19. Fer una falla amb material reciclat.
20. Estudiar "Ecologia i ciutadania" a la Universitat.
Considere que el tema del reciclatge ha de respectar la diversitat i, al mateix temps, tindre una base mínima, clara i senzilla. Així, si a una ciutat hi han llocs de reciclatge de paper i cartó ben definits és més fàcil que la ciutadania actue amb correcció. Ara bé, si la política empra formes diferents de lloc de fem, de reciclate (paper, cartó, plàstic, envasos, vidre...), crec que paga la pena crea un servici públic i que s'encarregue de la tria i classificació de material. Per a això, és necessari personal destinat a realitzar eixes tasques manuals i que estiga preparat professionalment (a vegades, és qüestió de dos setmanes o d'un mes, com en moltes faenes manuals) i... comprar material tècnic de qualitat, econòmic i útil a llarg termini. I si, a més, estem interessats per l'ocupació, considere bàsic adoptar tres posicions, com a mínim:
1. Promocionar les iniciatives privades d'empreses xicotetes (n'hi han un fum que només les porten dos persones o menys).
2. Promoure l'ocupació pública amb diners públics i sense recórrer a subcontractes. Per exemple, presentar el tema com una opció de creació d'ocupació pública.
3. Contactar amb ONG sobre medi ambient perquè aporten idees innovadores i d'acord amb les últimes tendències laborals relacionades amb la política ecològica a nivell mundial, com també per mitjà d'una web intermunicipal (elaborada entre distints municipis, bé d'una comarca, bé d'una comunitat autònoma, bé independent i amb un apartat obert a la ciutadania).
Què faríeu, vosaltres?
diumenge, 21 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada