Llibres positius del segle XXI

Potser comencem a assistir a un canvi de mentalitat i d'actitud a nivell bibliogràfic, en el sentit de trobar amb major facilitat llibres que ens animen a desenvolupar la part positiva que totes les persones tenim dins i, així, a practicar un aprenentatge i un ensenyament i una educació centrats en la solidaritat, l'educació, l'amor, la justícia, la pau, la positivitat i l'optimisme, com molt bé indica la contraportada del llibre "100 testimonios por un mundo mejor" (Manuel Mª Bru, Cadena 100 i Ed. Espasa, 2009).

Igualment alguns d'eixos llibres, com també algunes webs independents i pel pensament positiu i lliure, ens recorden que, com posa el llibre, un món millor és possible, que el canvi està en nosaltres i en les nostres actituds. Per això quan decidim prendre les regnes de la nostra vida, no sols exercim el lideratge sinó que, a més, desenvolupem la banda positiva de la persona, és a dir, l'optimista, la que fluïx mentres fa les tasques, la que gaudix del procés de crear, la que contacta amb la societat (perquè permet enriquir-se i alimentar-la per mitjà de l'intercanvi), etc.

En resum, eixos llibres, alliberadors i que ajuden a desenvolupar el pensament creatiu i lliure de les persones, ens permeten comprovar que podem fer molt ( o més) pel món en què vivim, que la cooperació ens ajuda a sentir-nos més forts i optimistes, que la cooperació ens ajuda a viure amb esperança positiva, que la cooperació positiva té present la diversitat i l'horitzontalitat i que, en el fons, som essers socials que necessitem alternar els moments d'intimitat amb els moments de participació social, gràcies a la qual, diàriament, podem contribuir i, amb informacions noves, esperançadores i constructives, repartir i compartir glopades d'aire fresc entre les persones amb què compartim temps.

Per exemple, és important saber que els jóvens espanyols d'ara (15-29 anys) primen més el ser que el tindre, i que, en eixe sentit, són la primera generació que actua així... I si triem alternatives positives, una d'elles, al meu parer molt interessant i a l'orde del dia, és que les persones que hem viscut l'humanisme o l'ensenyament de matèries de ciències humanes, contactem amb les persones més centrades en la tecnologia: si els contem les nostres històries, si desenvolupem la part creativa de la persona o valors com la solidaritat, el compromís social, l'empatia, o la importància de la música tranquil·la... millorarem més a nivell social. Ho intuïsc (per mitjà de l'observació de la realitat i de l'intercanvi de parers amb persones amb fills jóvens o més petits) i ho manifesten els estudis psicològics centrats en la joventut, el professorat i l'educació actual (a nivell familiar i tot), com ara, alguns llibres d'Augusto Cury o enquestes d'enguany o del 2009.

Què en penseu i què faríeu si fóreu mestre universitari (o si ho sou)?