Amants de la natura... des de la Universitat

Si des de la Universitat transmetem l'amor per la natura com la mare que ens ha facilitat la bona vida i els recursos necessaris per a viure, desenvolupar-nos i aplegar al present, potser visquem amb sensibilitat i, fins i tot, amb sentit del compromís, aquestes paraules que va dir el naturalista i polifacètic Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, una persona que va influir molt en la generació dels anys seixantes i setantes del segle XX, a Espanya, per mitjà del programa televisiu "El hombre y la Tierra", amb què no sols ens animava a conservar els llops, sinó també a treballar l'ecologia.

Moltes persones d'aquella generació, potser no militem en cap partit ecologista, però quan sentim la seua veu, el seu nom o passem a la web http://www.felixrodriguezdelafuente.com, tornem a pensar en la faena que cadascú pot fer per millorar la situació actual de la natura i, com no, per compartir aquest projecte conservador i creatiu amb les persones que ens envolten, siguen estudiants, siguen persones grans, siguen jóvens o xiquets d'ara. Demà farà trenta anys de la seua mort, la qual feu que el duo musical Enrique y Ana (format aleshores per un adult i una xiqueta que es feren molt famosos a primeries dels vuitantes) li dedicara una cançó.

Hui acabaré aquestes línies amb unes reflexions que ens va deixar l'amic Félix, perquè tots tinguem temps d'endinsar-nos en el llenguatge i valorar la importància dels missatges positius: "Sólo el amor a la naturaleza, la pasión por la vida y la certeza de que formamos parte de una comunidad total que va desde la bacteria al hombre, nos dará fuerzas para defender el único hogar que tenemos: un pequeño planeta perdido en una galaxia remota al que hemos dado en llamar Tierra".

Notes:
1. Com tots els bons mestres, la mort del mestre, en lloc de tancar-nos en el passat, el que fa és animar-nos a recordar els valors que primava i l'estil de vida. Sobretot, en la primera generació, aquella que tracta amb objectivitat la figura del mestre, sia universitari, sia a distància (com era aquest cas), sia d'institut, sia del carrer.
2. Els bons mestres solen crear escola, sobretot en la primera generació, la que ha estat en contacte amb el mestratge.
3. Dels bons mestres naixen, a vegades, amistats i tot. I, en eixe sentit, puc dir-vos que en tinc dos, dels sis mestres que més m'atragueren i compartiren amb mi (en valors i com a persona) mentres estudiava Magisteri.