Cooperació, altruisme i Universitat

En un món amb molta filosofia de la competitivitat, l'aportació creativa pot ajudar-nos a orientar-nos cap al pensament més aïna centrat en la cooperació, l'altruisme i, per què no, l'origen de la cooperació i l'altruisme o, fins i tot, el motiu pel qual els manifestem més que algunes espècies primats, com ara, els ximpanzés, segons un document a què he tingut accés adés: "El papel de la cooperación y el altruismo en la evolución". Tot fa pensar que Charles Darwin ja va intuir bona part del que ara és sabut.

En resum, si treballem més el sentit de la cooperació, l'ajuda mútua, l'altruisme (fer sense esperar res a canvi i, a més, pel bé de la societat, és a dir, des del punt de vista de la filantropia o amor per les persones), no sols actuarem més pensant en la balança entre el nosaltres i el jo, sinó que passarem a centrar-nos més en el que podem compartir i gaudir les persones i els essers vius que formem part de la Terra, la qual cosa no és res més que un mètode més (o un altre mitjà, com ho preferiu) de comprendre i manifestar el que podríem dir ecohumanisme, això és, l'humanisme adaptat al segle actual, en què les persones reconeixem que, a diferència del segle passat (o dels segles XV-XVI) l'espècie humana n'és una més, participadora de la història i l'evolució de la Terra (a nivell global) i, per tant, una part més del tot.

Que la nostra espècie siga la més estesa, no vol dir que haja de comandar la gestió de la Terra. Ans al contrari: convindria que estenguérem la idea (com una més) que, de la mateixa manera que si demanem que cadascú aporte un 1% a una contribució social, tots n'aporten en funció del que posseïxen, caldria que cada espècie col·labore en la recuperació ecològica i el present en funció de la seua participació històrica.

I ací, és clar, i ben evident, que la major responsabilitat recau en les persones i, sobretot, en les organitzacions (multinacionals o no, i en la forma que es manifesten) que més pes tenen a nivell mundial o que més han influït en la història actual, com a resultat del passat. I per què? Doncs perquè fóra injust dir que entre tots hem fet malbé el planeta (generalització). Que cadascú revise la seua actuació i, en acabant, atenent als principis i els seus valors, actue en consciència i pel bé de la Humanitat i del Planeta. I encara que parega una pèrdua de temps, no ho és el fet que cadascú prenga part en funció de les seues capacitats, possibilitats, habilitats i consciència interior.

I com sobre això no ens ensenyaren (o a quasi ningú) a l'escola o a graus diferents de l'ensenyament, tenim una oportunitat d'or per a difondre aquestes noves idees i perspectives des de la Universitat i en relació amb la societat: un binomi interessant i que s'ajuda i se'n beneficia mútuament.