Un historiador més universal i eclèctic

Al costat de la tendència a la militància o a l'adscripció a un model d'historicisme centrat en les formes tradicionals d'amic /enemic (de tractament de la història), crec que podem promoure l'historiador ecohumanista, obert a cosmovisions diferents, interessat per la història dels cinc continents, generalista (que tendix a buscar els punts comuns de les societats que més ressonància han tingut en la història, per exemple, un mínim de dotze) i que, al mateix temps, s'obri a una visió més internacionalista de la història (la qual cosa no vol dir que la militància en forme part, sinó que siga una possibilitat més...).

Quan he tingut accés a documents generalistes i que, alhora, tractaven un tema, com ara, la sexualitat des de més de set vessants, puc assegurar-vos que la persona tendix a centrar-se en el que unix i, alhora, en el que enriquix. Adopta, per tant, una visió més creativa i la sensació que la humanitat té molta riquesa i molt a compartir i que l'agermanament i la diversitat són elements que convé difondre'ls i practicar-los. Vejam alguns trets (sobretot, per als europeus, australians o anglosaxons):

1. Interés pel que forma part de cultures diferents a la greco-llatina i judeo-cristiana.
2. Obertura a l'antropologia, la lingüística, l'economia, les religions i els costums, la tecnologia i els moviments de pensament de més cultures (posem-ne quatre o més per continent).
3. Obertura als grups que més influència han tingut en cada continent o subcontinent (més enllà de la presentació geogràfica tradicional). Per exemple, viatjar com a historiadors a la Xina, Aràbia, l'Índia o Oceania.
4. Interés pels invents, els viatges, els intercanvis culturals, la història i les minories socials, o per les llegendes i els contes.
5. L'historiador com a un viatger actiu (físic o internàutic) i que contacta amb entitats o persones que participen o han estat o sigut a llocs diferents del planeta.
6. L'historiador com a persona oberta a les llengües diferents a la que més empra, amb la intenció de formar-se i ampliar el camp informatiu i de relacions interculturals i historiogràfiques.
7. L'historiador com a persona oberta al pensament creatiu i a l'acció (en lloc del pensament crític i excessivament analític i que a penes proposa alternatives) i a l'humor... sobretot si exercix mestratge.

En resum, un historiador diferent i obert al món que podem viure, promoure i compartir amb els estudiants universitaris, amb altres historiadors i, com no, fruir mentres exercim d'historiadors.

Quina classe d'historiador promouríeu per al segle XXI?