La generació potser més creativa...

Potser la generació "iGeneració" (els jóvens entre 15 i 29 anys) siga la més creativa de la història de l'Estat espanyol. Així ho considere, a hores d'ara, i després d'haver deixat un temps de repòs el document publicat pel diari Público (28 febrer 2010) i d'haver passat per unes webs. En qualsevol cas, he tractat de centrar-me en una visió global i més enllà dels tòpics o de les idees que solen passar-nos els mitjans de comunicació més poderosos, sobretot la televisió i la ràdio (si més no, els més tradicionals i establits entre la població espanyola).

Que un jove siga individualista (és a dir, que practique la singularitat) és positiu, almenys des del meu parer (com també ho han considerat figures com Albert Einstein), ja que supon un alliberament de les temptacions d'uniformitat.

Que un jove tendisca a ser mamprenedor, això és, a prioritzar l'afany de superació i les iniciatives, és positiu.

Que un jove estiga en disposició de col·laborar (un 77%) amb alguna entitat ecològica o humanitària, és positiu.

Que un jove prioritze més el ser que el tindre (eixa és la tendència sociològica actual), senyors, això potser siga novedós i digne de tractar amb major deteniment.

Que un jove prime més els temes universals que els locals o els simbòlics (com ara, la bandera), parla d'una generació que deixa més arrere els dogmes i les tendències particularistes.

Que aquesta generació intervinga més a nivell d'Internet que del carrer, ens parla d'un nou estil de participació social... com el dels dies 11-13 de març del 2004 (després de l'atemptat internacional a Madrid).

Que aquest jove no milite i, en canvi, senta interés per temes universals i per la llibertat d'expressió, senyors, em sembla molt interessant: la militància ofega la pluralitat, el pensament lliure i l'acció lliure.

Que aquest jove marege un poc els polítics... i més, potser siga signe de canvi. I els canvis, si són rebuts com reptes, són positius.

I, en qualsevol cas, si trobem (i trobeu) algun punt feble, vos propose que presenteu alternatives. Una de les que considere més bàsiques és que la tendència a l'universalisme tinga present els temes del veïnat i de la població i comunitat autònoma en què vivim. Això seria com unir el castell de borumballes (en l'aire) a la terra, a la superfície. Treballar a nivell universal i també a nivell local, és a dir, la part i el tot. Si netegem la nostra casa (i mantenim net el carrer), també practiquem l'ecologia i, per què no, el valor urbanitat. Si pensem en el veïnat, com també pensem en l'ajuda internacional, no sols practicarem hàbits sans de conducta, sinó també relacions humanes que ens ampliaran l'agenda social.

I ara, en moments econòmics com els actuals, i en què assistim a una recuperació de valors de fa vint anys o més, ens interessa aprendre lliçons del passat, depurar el que ja no és compatible amb els temes actuals i del segle XXI, ser més generalistes (cultura global i universalista) i, com no, treballar la creativitat, germana de l'inconformisme, el pensament lliure, les alternatives, els reptes i l'optimisme i l'alegria de viure, ser, pensar, actuar i col·laborar... com de l'altruisme.