Més que ecologistes

A més de consultar una web en què he tingut accés a una notícia sobre la Coordinadora Verde de Madrid, he pogut veure que, a nivell de grups ecologistes o alternatius, interessa treballar el pensament positiu, el llenguatge en positiu, el pensament creatiu i, sobretot, el lideratge. Si hem decidit prendre les regnes del llenguatge positiu, ja començarem a veure les coses d'una altra manera, com a protagonistes i com a persones interessades per un món millor, centrat en els aspectes constructius, positius, creatius, pacifistes, ecohumanistes o que contribuïxen a crear un món diferent al que ens ensenyaren mentres ens educaven a l'escola, a casa, o al carrer i tot.

És un món en què només ens val el present, la part positiva de la societat, la part creativa que ajuda a reconstruir la societat, l'humor que permet tranquil·litzar-nos (i prendre decisions més encertades, riure'ns, cantar cançons amb humor, etc.) i la fluïdesa (per mitjà d'eixes activitats que, com l'aigua, faciliten la nostra flexibilitat i l'estudi de les propostes que ens apleguen des de llocs diferents).

Es tracta, també, d'un estil de vida en què la diversitat (la pluralitat), l'altruisme i les relacions horitzontals (en lloc de les figures de comandament) tenen prioritat i en què les relacions humanes prenen part d'un esquema organitzatiu que gira al voltant del lideratge participatiu (el que té present les capacitats i habilitats de les persones i en el qual hi ha un cap que dirigix i que, no obstant, cedix part de la seua responsabilitat... perquè tots es senten un poc responsables del tot).

Com en la proposta d'Edward de Bono ("La revolució positiva") el punt principal i de partida és... posar en qüestió el model clàssic d'actuació i assumir les nostres responsabilitats de l'ús de la nostra llibertat i, a més, incorporar l'humor i, per què no, el sentit del lideratge i el de la contribució individual i les posicions pacifistes. Si uns altres han pogut, amb mitjans pacífics i constructius i creatius (pensem en el cas de la independència de l'Índia i de la intervenció de Gandhi), nosaltres també podem emprar-los. Una altra cosa és qui vol i qui opta per altres camins. En principi, m'incline, com més persones que conec i que diuen el que fan i caminen per on diuen que caminen, per mètodes creatius, positius i alternatius als predominants al llarg de la història. A llarg termini, potser siguen més productius i, a curt termini, fan que ens sentim més alegres mentres fem el camí. Una alternativa, per tant, a la cultura de la competició i una invitació a gaudir del present com un regal que podem aprofitar.

Què faríeu vosaltres, si proposàreu una ciutat (o localitat) més ecològica?