dijous, 1 de juliol del 2010

Anys de collita

Després d'haver ensenyat valencià (i de manera remunerada, tot i que durant menys de setanta hores), encara hi han persones que malgrat els anys em saluden i recorden amb alegria el temps que, tot i la distància, els ajudà a fer-se més flexibles, més objectives, més obertes a la societat i, fins i tot, a guanyar espais d'audàcia enmig de "la cultura dels matisos", de què parlàvem en unes de les darreres entrades.

No es tractava de crear persones d'una classe determinada, sinó que les pròpies persones, des de la receptivitat i la donació (l'intercanvi mestre-aprenent i l'aprenent-mestre), avançaren cap a on consideraren idoni, més interessant o convenient. Almenys, quatre o cinc de les sis o set persones que en participaven, de les sessions d'una hora i mitja semanal. Totes eren castellanoparlants... i aprengueren, i ho manifestaren així a la darreria del curs, durant un diàleg al carrer, al costat d'un restaurant. Les frases, poc o molt, deien així:

"He aprés que és molt important la tolerància, ser respectuós"
"He aprés que hi han moltes formes de pronunciació, en castellà i tot"
"M'ha agradat perquè ha sigut un curs amb varietat de temes, i molts ho eren d'actualitat"

Ser una persona respectuosa (i més que abans), tindre present que hi han formes diferents de pronunciar un mateix mot o d'explicar una frase, o bé fruir de la diversitat temàtica, són elements que ajuden a la proximitat entre el mestre i l'alumne i, fins i tot, a què es conserve l'esperit d'eixes hores com a una possibilitat dins del món en què vivim, en qualsevol moment obert a la creativitat honrada, pels drets humans i per la dignitat de les persones.

Finalment diré que, a mida que passe de temes i amplie el camp de la curiositat, pense, com diferents personalitats del món pedagògic o de la PNL (entre altres camps), que és molt important el coneixement de les biografies molt documentades sobre les persones considerades (tradicionalment)"genis" o "benefactores de la Humanitat" i les pròpies autobiografies (com ara, la de Gandhi). És una forma més de treballar l'ensenyament centrat en l'alumne i... en el pensament lliure, impolíticament correcte (com diria Rosetta Forner) i, per tant, excèntric, això és, singular i respectuós amb la pluralitat. Com diem en PNL, "No et demane que em comprengues, simplement que em respectes"... Una visió rica d'una biografia és un punt a favor de la llibertat d'expressió.

Quines són les persones (reals) o els personatges (ficticis, etc.) que més a prop sentiu, per la seua forma de desenvolupar-se enmig del món?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada