Si podríem identificar "mestratge democràtic" amb eixe mestratge en què interactuen mestre i alumne amb obertura i respecte mutu, per "dolçor" podríem dir del que ix amb vocació i que, sobretot, després de centrar-se en l'alumne, fa que l'alumne recorde el mestre i senta que ha aprés més (1+1=5).
L'alumne que ha fruït de la dolçor del mestre fascinant, no sols continua amb un interés especial pel que li ensenyà l'històric mestre, sinó que, a més, potser es convertisca en una persona que procure fer una recerca sobre el tema o superar-se dia rere dia, sia en el món de la música, sia com a escriptor, sia com a tècnic, sia com a historiador, sia com a biòleg, per posar alguns exemples pareguts a testimonis que he llegit adés en una web catalana relacionada amb la TV3. I també pot convertir-se en un amic de l'antic mestre i tot...
El mestratge democràtic naix de la participació oberta de les dos bandes (el mestre i l'alumne), així com del compartiment d'un espai en què hi ha obertura, creativitat, respecte per la diversitat, pluralisme; invitació a la superació personal i a l'optimisme i l'altruisme o la solidaritat i la gratitud; estima pel que s'és (en lloc de pel que es fa o es té); una classe en què valors com la creativitat, la positivitat, la joia, la cooperació o la senzillesa tenen les portes obertes, amb tot el que implica la seua introducció ordinària.
Quan tenim mestres democràtics, ens sentim en un espai en què hi ha fluïdesa, flexibilitat, alegria, interés per temes socials o de la terra en què vivim (on està la Universitat), amor pel proïsme i per temes que traspassen les fronteres estatals... Aleshores, el sentiment de germanor amb la Humanitat es transmet, es practica i s'intercanvia. I això, de manera espontània, la qual cosa fa més agradable i més plena de plaer la tasca educativa de cada membre. O així ho veig, ara, i atenent a les experiències i a l'evolució posterior a l'estudi a Magisteri.
Quins records positius (i amb plaer) tens de l'ensenyament, com t'han influït i com vius ara l'ensenyament i l'educació (universitària o no)?
diumenge, 11 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada