Per una educació positiva i per al segle XXI

Ací reproduïrem quasi tot un escrit, enviat adés a una persona que ahir em parlava sobre Linda Lantieri (educadora i activista, entre altres coses). Espere que el puguem fruir. I si no el compartiu, o bé voleu afegir algun comentari, ja sabeu: a escriure!


"Com ja t'he contat en diverses ocasions, preferisc les persones positives i moderades a les activistes. U dels motius pels quals ara hi ha faena extra a les escoles és la cultura de l'activisme, sí, com sona. L'autora del llibre "El don de la sensibilidad" (traducció al castellà de l'original anglés), Elaine Aron, ens presenta ja pel 1996, any en què ix l'original, que la societat necessitarà canviar i que, per a passar a una societat més madura emocionalment, entre altres coses, les persones altament sensibles hauran de recuperar l'espai perdut abans: metges, capellans, advocats, psicòlegs, etc. és a dir, algunes de les professions tradicionalment relacionades. Igualment això farà possible que hi hagen més persones sanes, amb la participació de les persones més interessades pel proïsme ("prójimo", en castellà).

Per tant, no està la cosa, al meu parer i després de consultar informació en anglés sobre Linda Lantieri (per conservar millor la fidelitat de la informació original), en propostes de mestres activistes (com és el seu cas) sinó de persones positives i creatives, això és, que es centren en crear la cultura dels matisos (obri un ventall i veuràs que és més ample que els dos extrems) i que aporten sistemes educatius que siguen revolucionaris (no un retoc del que ha fet un altre o una collita d'idees) i que, com feia la M. Teresa de Calcuta i més persones promocionen la cultura de les actituds i alternatives "A FAVOR DE" (però no sols en el nom de la plataforma, organisme, fundació, associació, etc.... perquè així pots llegir molt a Internet i també veure en la vida diària, sinó en les accions, perquè en les accions és on demostrem les persones la coherència amb el que pensem).

Com a alternatives al sistema educatiu actual, proposaria (si em feren eixa pregunta), sobretot:

1. Introducció de l'humor en els cinc primers minuts i en els cinc últims (o cinc trenta-quatre, com posaríem en un llibre d'humor).
2. Cultura dels matisos (ni blanc ni negre, ni verd -el centre- ni els extrems, sinó la pluralitat).
3. Promoure la positivitat (en el llenguatge i en l'ús diari, perquè he observat, en converses i per escrit, que afavorix la salut diària i el benestar en les relacions humanes), la creativitat (fluïdesa, flexibilitat) i l'educació centrada en l'alumne.

Finalment diré que una de les coses que més valore és l'excentricitat, és a dir, el que s'aparta de la majoria, de la moda (en estadística és el valor més repetit), de les formes "políticament correctes" ... I dins de l'excentricitat, present en molts artistes còmics, tenim una porta oberta per a descansar millor (la qual cosa ajuda a la persona a nivell general), prendre decisions amb més tranquil·litat i... actuar amb més espontaneïtat. "

En què centreu (o centraríeu) la vostra educació a la universitat?