Després de veure uns xicotets vídeos de Charles Chaplin, de Mr. Bean i u sobre què és gramàtica (de Cantinflas), u pot aplegar a la conclusió que, al costat del formalisme educatiu (i per què no, de l'ensenyament) hi han alternatives interessants que van més enllà de l'esnobisme, de la cosa políticament correcta, de la gramàtica pura i dura, dels moments en què es considera que hem de riure (pel·lícules amb caixa de riure) o de les relacions en què el mestre és el centre.
No, senyors: el centre de la política educativa d'un país, estat, localitat, centre educatiu, etc. convé que siga l'educand, és a dir, la persona que participa conjuntament amb el mestre i amb la societat en què viu.
Quan un govern centra el programa educatiu en l'alumne, potser és que no és un govern tradicional, sinó u en què la creativitat té molta importància. O així em pareix, per ara. I, de moment, pocs són els exemples a nivell mundial. En qualsevol cas, convé que reben la nostra felicitació els que així entenen l'educació (alliberadora, creativa, amb interés per l'humor positiu i l'espontaneïtat, etc.), encara que ho siguen a xicoteta escala, això és, locals, per lliure o d'estats originals en eixe sentit.
També afegirem que no valorem un govern perquè ho siga d'un país amb moltes persones o perquè el país siga qualificat de ric a nivell general (?), sinó perquè promoga el que els mestres amb vocació valorem i promocionem allà on anem i exercim el mestratge (formal o informal). I això no es fa amb lleis, ni amb esnobisme legal, sinó amb l'exercici de l'exemple. Crec que u dels més interessants és el de Finlàndia... i també ho pot ser el de l'escola o la universitat que hi ha més a prop de nosaltres: és qüestió de principis, de valors, de política d'organització i de visió de l'ensenyament i de l'educació.
Que tingueu un bon dia.
Com eren els pedagogs o els mestres (i també els alumnes) que més destaques entre els que has conegut? I quins models educatius són motiu de major admiració per part teua, per la seua creativitat i visió de l'ensenyament universitari?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada