A més d'haver-hi matisos en el món dels colors i de la música, també n'hi han en el món de la forma de ser de cadascú i de la classe de societat en què vivim. Vivim, per tant, en una cultura dels matisos, de la mateixa manera que els presenciem quan passegem pel carrer i veiem cases amb detalls diferents. Ara bé, que puguem viure en una cultura així, no vol dir que ho siga, la nostra (la social). I ací podem presentar una pregunta: si els matisos fan que siguem més flexibles, més oberts i més moderats... ¿què passaria si introduírem eixa forma d'actuar en l'ensenyament universitari? Potser que guanyaríem tots, mestres, alumnes i personal no docent. Entre altres raons perquè la moderació ens obri a la cultura de la creativitat i aquesta ens fa persones més lliures i responsables.
Igualment podem dir que si l'escola que visquérem no ens educà així, vol dir que nosaltres podem educar i educar-nos així. ¿Qui ha dit que el present no puga preparar-se per a millorar amb una actitud de respecte, amabilitat, flexibilitat, humor positiu i positivitat cada dia? Ah!, i amb riure i somriure, encara que no visquem econòmicament del circ o com a artistes de l'humor. L'humor és patrimoni a l'abast de cada membre de la societat. I la positivitat, també.
Són, per tant, uns recursos a l'abast de qui educa i de qui s'educa o rep educació.
Quins recursos introduïxes a l'aula, durant cada època de l'any o atenent a la veu interior (intuïció)? Quins n'introduïries, de recursos, si fóres mestre universitari?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada