"Amb uns joves que viuen històries..."

Les paraules del títol formen part d'un escrit que he vist a Internet, adés (sobre Consumer), i que m'han inspirat el tema que tractarem: històries per a viure, no per a dormir i romandre indiferents.

El jove, com a persona amb capacitat de rebel·lia (tradicionalment, si més no), convé que la mantinga com a alternativa a la tendència al consumisme mediàtic i a la passivitat. No es tracta que el mestre faça d'alliberador (la qual cosa em pareixeria impròpia de qualsevol persona, amb independència de l'edat, la professió, el numeral del DNI, el punt de la localitat en què viu, etc.). El mestre té unes vivències, unes experiències, un historial creatiu (per què no?) i unes capacitats, habilitats i talents que seran d'agrair quan, des de la humilitat i l'espontaneïtat, sorgisquen en les relacions socials (i ací inclourem les educatives dins de l'ensenyament).

Igualment convé que l'estudiant es conega, desperte el mateix que hem dit sobre el mestre i, així, junts, caminar avant i gaudir de l'acte d'intercanviar, compartir temps acompanyats de música (per a treballar la part emocional de la persona), del silenci que permeta escoltar el cant dels ocells o el soroll de la ciutat i, des d'ací, prendre consciència del món en què es viu.

Potser digueu que és molt fàcil escriure així, sense tindre alumnes davant. Senyors!, no és menester tindre jóvens, perquè hi han persones grans o estadísticament adultes que també compartixen actuacions semblants a les que imperen entre els jóvens. Per tant, potser ens interesse més centrar-nos en els valors urbanitat, solidaritat, creativitat, amistat, etc. Així, l'altre dia vaig agrair amb una frase el detall d'una dona (potser de 35 anys si fa no fa) que va arreplegar el que havia deixat el seu gos enmig del carrer, després de fer de cos. Gràcies! Ah!, i ara que he escrit "Gràcies!" puc assegurar-vos que m'ha vingut al pensament la importància d'una paraula tant bàsica, curta i formosa com eixa, sobretot quan sorgix des de l'espontaneïtat. Gràcies, per favor, bon dia, fins demà...

Conclusió: Si volem que els jóvens actuen amb educació, també hem de donar exemple. Perquè el qüestionament clàssic no va enlloc, a diferència de l'exposició dels nostres sentiments reals ("No m'ha agradat el que acabes de dir: em pareix una falta de respecte. T'agrairia que...") i de l'actuació atenent als nostres principis i valors. Perquè qui té valors i principis, és una persona independent, els agrade o no a les altres persones (això ja és prehistòric, quan u porta el comandament de la seua vida emocional).

Quines actuacions faries davant d'un estudiant jove en la classe perquè responguera amb urbanitat i respecte pel que hi ha al seu voltant (material o relacionat amb les persones de l'espai)?