dimecres, 14 de juliol del 2010

El gat que menjava gossos hidràulics

"L’altre dia el meu gat va matar al teu gos. Però que dius home! si el meu gos es un Rottweiller. Ja, però el meu gat era hidràulic." (http://www.acudits.net/acudits/curts)

Amb aquesta introducció comencem el dia. Ja no es tracta de matar el gos, el gat, el linx, la cadernera, el rat penat, l'elefant, el pollastre... o el director, sinó d'iniciar la sessió amb una miqueta d'humor i, per exemple, traure un tema. Com ara...

1) les aïnes de la casa
2) les aïnes del taller
3) els tipus d'energia (hidràulica i tot)
4) els costums dels animals domèstics
5) la relació humana amb els gats i els gossos
6) el tema del marquisme ("és un Rottweiller")
7) la natura i els animals
8) l'humor com a element de l'espontaneïtat (observem que potser ningú no esperava el final, "era hidràulic")

Tot això es pot fer en qualsevol sessió universitària, fins i tot quan aprofitem un acudit per a fer pluja d'idees per a un tema ben diferent i, així, facilitar la participació en el tema que més ens interessa. I això no és nou: durant la lectura del llibre "El que fan els millors professors de la universitat" (Ken Bain, Publicacions de la Universitat de València), ja apareix algun mestre que convidava els alumnes a treballar amb la poesia i algun element més perquè els resultara més fàcil trobar la resposta a la pregunta plantejada.

En resum: ens interessa introduir elements distants per a trobar proximitat i, així, respostes més idònies al tema que tractem. Ah! i si incorporem l'humor positiu, molt millor: fluïdesa, decisions més laxes, obertura mental, etc.

Has fet algun estudi o escrit públic (per exemple, a la premsa) amb un toc d'humor positiu? Què experimentares?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada