Adés he vist un vídeo ("Agus el payaso mágico y Rita en Riotinto1") en què en la població de Minas de Riotinto, en ple carrer, mostren els pallassos el seu art i el seu estil, segons algunes persones que els han presenciat, de gran qualitat. Doncs bé, una cosa semblant ocorre amb els mestres, perquè cadascú transmet el que és i no precisament per com ho fa, sinó per la seua essència i les seues característiques personals.
Crec que cada mestre (si més no els honrats) actuen atenent a com són, no als seus comportaments. Hi han mestres que durant les classes incorporen el factor humor, poesia, música, alguna excentricitat, papiroflèxia, anècdotes personals, etc. Simplement són així i consideren que l'educació és més bella, agradable i fluïda quan mesclem els continguts amb la informalitat del dia rere dia, és a dir, quan mostrem les parts formals amb mètodes originals que poden fer de pont entre el contingut que volem transmetre i la facilitat per a aprendre.
Això podria recordar-nos eixes empreses en què hi ha una sala d'espontaneïtat (o de creativitat) en què els treballadors passen un temps al llarg de la setmana o del mes, com a estratègia per a fer més acollidora la seua faena, el fet de treballar per a l'empresa i la seua relació amb les activitats que fan els diferents dies de treball.
Un ofici amb diversió o inventiva porta una flexibilitat i una major facilitat per a gaudir del que es fa, del que es té i de com s'és. Així, no és el mateix manar que uns alumnes tracten un text, que animar-los a mesclar un poc de literatura, de música lliure o d'acudits mentres mamprenen la faena. O així ho podem llegir a llibres com "El que fan els millors professors de la universitat" (Ken Bain). De fet, moltes vegades, abans d'escriure res en aquest blog, passe per la consulta de documents d'amics o de webs ben diferents, amb la intenció de guanyar fluïdesa, flexibilitat mental i naturalitat, així com tindre un tema distint (si pot ser).
Per això considere interessant enfocar l'ensenyament des de perspectives diferents a les clàssiques i amb un component excèntric (almenys això faria, si treballara en actiu) o d'esplai: una cosa no desfà l'altra ni la qualitat d'un mètode distint als tradicionals. Ah!... i difondre açò a nivell social, per exemple, a través d'Internet.
Quines novetats incorporaries a un mètode d'estudi per a fer-lo més agradable i divertit, així com interessant a nivell pedagògic i social?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada