El món dels vàters públics

"El món dels vàters és entretingut, sobretot el dels vàters públics". (Andrés Pulido, Ruf creaciones)

Amb aquesta cita, dita durant una intervenció humorística, per Andrés Pulido (de Ruf creaciones), comencem un tema interessant, si més no, des del punt de vista de les relacions humanes: el respecte pel que és públic.

És fàcil entrar als lavabos dels locals públics, almenys a molts dels més visitats per persones de tota classe social, edat, ideologia, etc. i tindre temps per a llegir els grafitis. Si volem millorar aquest paisatge potser tot comence a casa, com també les relacions humanes, l'art de passar-se els cordons de la sabatilla, el mètode més senzill per a fer una truita francesa o, per què no, l'humor... Ui!, quin element ens ha eixit, de manera espontània... L'humor!

En un estat democràtic, el grau de llibertat d'humor és una mostra del grau de llibertat d'expressió de què es disposa i, en qualsevol cas, la tria de l'humor és una cosa personal, que té una relació amb l'educació, amb la formació, amb la forma de concebre les relacions humanes, etc.

U pot disfrutar de l'humor als vàters, la qual cosa potser seria millor si es fera en un local públic i reservat per a l'humor, ja que així guanyaríem més: netedat, ús d'un espai públic obert a l'expressió pública i humor lliure.

Potser ja tinguem una faena més: fer una proposta pública, no sols als ajuntaments, sinó també a la universitat, a l'associació en què participem, etc. Un espai per a l'humor. Això no lleva espontaneïtat, sinó que la dignifica, la fa amiga de la cultura de la ciutadania i, a més, obri les portes a una diversió entesa com un patrimoni a gaudir pels ciutadans... La llibertat i la responsabilitat van juntes, fins i tot en l'expressió de l'humor. Només faltaria això!

On reservaries espais per a l'humor gràfic (escrit o en dibuixos) dins de la universitat?