Adés llegia en la web de l'actriu, monologuista i rondallaire Pepa Fernández (http://www.pepafernandez.webs.com) una frase que li deia sa mare, quan ella encara era xiqueta: que es dedicara a tot, llevat de ser la riota de les persones. I ves per on, ara, entre altres, figura com a humorista (si més no a Internet).
Em proporciona alegria pensar que la filla (símbol de l'educació infantil) s'independitza de la mare i decidix fer la seua vida amb confiança en ella (per la qual cosa s'inclina per les professions que exercix) i amb els seus talents. Com a equivalent, manifestaré que mon pare ha contat en determinades ocasions que m'agradava intervindre enmig de la classe (potser siga una projecció de la facilitat per a parlar i actuar en públic) i que em ficava els alumnes en la butxaca (possible projecció de persona amb carisma de líder). Uns anys després d'haver llegit per primera vegada un llibre d'Elaine Aron (sobre les persones altament sensibles), intuïsc que era una forma de manifestar la meua preferència per l'oratòria, les actuacions davant de públic i el carisma de líder... en un espai en què sí podia practicar el que tenia dins.
No és la primera vegada (ni l'última) que les persones ens sentim més de gust en espais de llibertat que en espais diferents, de la mateixa manera que els animals actuen millor quan se'ls concedix llibertat que en casos distints. I la maduresa emocional és un tema que acompanya, per descomptat, el sentit de la llibertat (independència) i la responsabilitat.
Igualment si pensem que per damunt dels altres està el respecte a la nostra persona, perquè ens fa de pont per a respectar el proïsme i fer-nos respectar com a persones singulars, podem cloure aquest escrit amb una síntesi: som ben diferents als nostres pares, als nostres educadors, als nostres mestres. I cadascú té uns talents i unes capacitats i habilitats que quan desenvolupa li aporten un benestar interior que es transmet a l'exterior amb espontaneïtat, sense buscar-la com a objectiu (la transmissió a l'exterior), sinó perquè ens ix.
Per això fluïm en eixos instants i quan fem tot el que ens aporta benestar interior i sentiment d'independència, lideratge, genialitat, determinació i alegria. Fer la faena que ací faig (crear un blog per a universitaris, mestres de la universitat o per a personal que treballa a la universitat) és una de les tasques que més m'ompli, com escoltar humoristes, veure pallassos, contemplar la natura, raonar amb persones respectuoses, aprendre de manera contínua, riure, somriure, etc.
Què et fa fluir, això és, quins talents fan que et sentes com un peix a l'aigua i amb espontaneïtat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada