Dins del Club dels Bons Costums (CBC) es prima el que una persona es faça amiga d'una altra perquè la primera ho vol, mentres que en les relacions amb maduració les amistats sorgixen de manera espontània, es consoliden a poc a poc i, a més, permeten l'entrada a la llibertat d'expressió, a la presa de decisions lliures (i amb responsabilitat), a l'espontaneïtat, a l'humor positiu, al riure en què les dos parts guanyen, al somriure, a la joia de viure, a la vida senzilla, a l'esperit creatiu de la persona, etc.
Tot això, i més, he captat aquesta vesprada, després de viure una trobada amb una persona políticament correcta i que volia que jo fóra amic seu (?). O s'és un amic autèntic, respectuós, obert mentalment, amb curiositat... o parlem d'una relació ben diferent. No sé com veureu un cas com eixe, real i de fa una estona, amanit, a més, d'una tendència a la mentira compulsiva...
Hi han línies de mestratge i d'educació que promouen que el mestre destaque els punts positius de la persona que té davant, o que la tracte amb la naturalitat que li ix de l'ànima, això és, de l'interior de la seua persona (eixa que forma part de la seua essència). M'he sentit un poc perplex quan un company que havia presenciat l'acte, ha decidit compartir una partida amb el del Club dels Bons Costums, en lloc d'ajornar la partida i, així, manifestar la seua disconformitat. Però no...
Del que hem escrit fins ací, podem deduir que no debades l'esperit creatiu es desenvolupa en persones que posen en qüestió l'statu quo i moltes creences i actituds que es consideren correctes, simplement perquè la majoria de la població (o el grup majoritari, o la posició més repetida -encara que no aplegue a superar la mitat-) continue per eixe camí.
Ara bé, com la creativitat mereix una felicitació, direm... "Visca les alternatives constructives!" I des d'ara, i sense recórrer a la justícia formal (l'advocat, el jutge...), actuarem d'una altra manera: ens sentirem més alliberats, més contents interiorment, més amos de la nostra vida i, per tant, amb més bon humor i alegria. Paga la pena invertir en abonaments del tresor democràtic de la persona amb pensament lliure, creatiu, constructiu i que fa ús de l'humor positiu en les seues relacions humanes. A més, el món és ben gran, hi han moltes persones i, a més, podem fluir de moltes maneres (i una d'eixes, sense dubtes, és fer el que ens fa sentir-nos bé).
Això era el que vos volia escriure i, així, compartir amb vosaltres, bé si sou educadors universitaris actius, com si ho heu sigut.
Que fruïu d'un bon dia.
Quines decisions valentes decidires prendre en algun moment i ara et produïxen joia, benestar i sensació de lideratge mentres treballes a la universitat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada