Si a la web de Noticias Positivas hui figura el document "Madre de día: una profesión de siempre para el mundo de hoy", considere igualment interessant incorporar la professió d'excèntric de dia, sobretot en un món que la calma, l'esbarjo, l'esplai, la rialla, el somriure i l'humor, com també la fluïdesa a través del que realment ens fa goig, semblen estar demanant intervenció... Però, qui fa la primera passa? Al llarg de la història hi ha hagut tendència a desconfiar de les idees excèntriques (des de les de Leonardo, G. Galilei fins a la física d'Einstein) i... sovint el temps els ha donat la raó (als excèntrics, tot i les seues equivocacions, pròpies de totes les persones).
Potser tot això ens puga encoratjar a introduir en les aules universitàries (com també en les altres) la figura del mestre/pallasso excèntric (una de les classes de pallasso que hi han) o l'humor com a element essencial i vital, així com el somriure. Si els estudis de psicologia (laboral o no) ja parlen d'introduir l'humor en l'empresa, vos faig dos preguntes: "Què passaria si introduírem la figura del mestre-clown excèntric en les aules? I si durant uns cinc minuts, millor si són els inicials de cada classe, la faena del moment fóra riure tots?".
Alguns podran pensar que això no s'ha fet mai, que això no és formal, que no és in, que no és seriós o que no és políticament correcte. I ara bé la pregunta: quantes coses s'han considerat destrellatades i finalment s'han acceptat? Per exemple, el vol de l'avió. Sabem que ja hi han empreses que contracten persones per a fer excentricitats i animar la faena diària, el calendari laboral (per dir-ho amb visió de futur)... I són capdavanteres i milloren en qualitat i en relacions interpersonals així com en fidelitat i comoditat dins de l'empresa. Per tant,... com diu un refrany, "Canten papers i menten barbes", afaitades o per afaitar, com jo ara mateix.
Finalment unes frases de Jules Verne: "Qualsevol cosa que un home siga capaç de concebre, uns altres seran capaços d'assolir". I ho tenim a una xicoteta passa: la gosadia que naix junt amb la creativitat i l'acte de posar en qüestió el que hi ha establit i considerat intocable.
Quines incorporacions professionals o canvis qualitatius faries a la Universitat de València si fóres el rector? Per què?
Que tingueu una bona vesprada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada