Adés he escoltat els humoristes Alicia Decibelios i Ángel Cordero, i ella ha dit "Lo tengo a la sombra para que no se derrita". No es tractava, per descomptat, del sistema educatiu i majoritari que hi ha en la societat valenciana, sinó d'un tema ben diferent. En qualsevol cas, ha servit per a una entrada: el manteniment del que estimem.
Si estimem la creativitat, convindrà mantindre-la al sol i a l'ombra (com si fóra la filosofia de moltes plantes) o bé al sol (si volem inspirar-nos) o bé a l'ombra (si passem pel moment de calma). En qualsevol cas, i de la mateixa manera que el gelat que està de repica'm el colze i ja tenim uns minuts en la mà, ens interessa cuidar el que estimem. I una de les millors maneres és amb atenció, amb temps i amb proactivitat, és a dir, amb una activitat que ens porte a una visió més ampla i positiva.
Si estimem una educació lliure, amb humor, amb creativitat i preparada per a aportar novetats a la societat (de forma constructiva) i des de la idea de contribució individual al grup (escola, universitat, família, barri, societat, món)... ens convé estimar el que som (de primer) i, en acabant el que fem i, també, per descomptat, valorar el que fan les altres persones que també tenen projectes positius i, igualment, deixar a banda (després d'haver aprés) les persones que es dediquen a viure de paràsits, perquè prioritzem la simbiosi. ¿No és una parella d'humoristes, o una colla de cantants, un exemple de simbiosi, quan interactuen amb respecte mutu i amb una finalitat (millor si és altruista) per damunt de les individualitats?
Quins grups d'humor coneixes o has conegut per mitjà d'Internet? ¿Convidaries cap a una actuació durant una sessió trimestral?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada