El mestre que és fidel als seus principis, és a dir, que camina pel camí del que considera imprescindible per a la seua vida i que es proposa seguir, és relativament fàcil de distingir, si més no, a partir de les meues experiències i les d'algunes persones que estudiaren junt amb mi a la Universitat de València.
Així, a més de ser una persona amb idees i creences definides, també és oberta i creativa, la qual cosa és perfectament compatible: per exemple, podem tindre mà dreta en unes idees i creences i estar oberts a altres i noves (tindre mà esquerra). En qualsevol cas, les primeres seran part dels principis (derivat llatí de "princeps, principis", "el primer") i les segones desenvoluparan l'esperit creatiu i de superació de la persona.
Tindre principis també és compatible amb la possibilitat de ser flexible, la qual cosa ens obri cap a formes diferents de ser, actuar, veure el present, pensar, preparar una sessió, etc. Per això, al meu parer, interessa conjugar les dos coses, principis i flexibilitat.
Igualment ens fa més independents, més madurs emocionalment i, per tant, més lliures, tres temes realment interessants i dignes de traure durant algunes sessions amb els alumnes. La persona independent ho serà tot i els intents d'altres perquè s'inscriga al Club dels Bons Costums, això que Rosetta Forner diu Club del Redil o Club de los Redileros (o CdR). Potser hàgeu oït l'expressió, perfectament qüestionable, "Se están perdiendo las buenas costumbres", la qual repetia una persona que coneguí, si bé amb un sentit humorístic semblant al del bufó literari o del món del circ i el teatre.
La fidelitat als principis és la fidelitat a l'autenticitat, a la nostra essència i forma de fer, organitzar la vida, com també de conviure amb les persones que ens respecten, es respecten i es fan respectar. Això, si més no, és com ho veig ara i el que considere bàsic.
¿Tingueres algun mestre fidel als seus principis i respectuós amb l'alumne? Què senties durant les seues classes i com et senties a l'aula?
dissabte, 10 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada