Fa unes hores, escrivia al diari personal: "El mestre humorista és qui, sense fer-se el graciós durant la sessió, fa que passe el temps amb vocació, gràcia i interacció (mestre / alumne) i que prepara les classes perquè sorgisquen alumnes socials i creatius". Això naixia després d'haver fullejat un llibre de Pilar Blanco sobre la vida de l'humorista Tip ("Tip, poeta del ingenio").
En acabant he passat per unes planes ben diferents (des d'unes de projectes positius fins a unes amb entrades d'humoristes o de Pallassos sense Fronteres i tot), la qual cosa m'ha fet veure que és ben important que l'alumne, com l'espectador d'un espectacle (circ, teatre còmic, cine còmic, màgia, pallassos...), participe amb alegria. I l'alegria també naix des del moment en què es transmet amor pel que es fa, com també quan connectem amb l'alumne i inteactuem. Per això convé que prioritzem, a la Universitat i més, la participació creativa de l'alumne (en lloc de primar l'acumulació de coneixements i el seu reflectiment en els exàmens): la creativitat inclou l'humor i aquest element clau afavorix la fluïditat, l'adopció de noves formes de veure les coses, d'actuar davant de la realitat i, per què no, de treballar la imaginació (molt important per al sorgiment de projectes creatius i útils a nivell social, en temps com els actuals).
Finalment diré que els millors mestres universitaris solen tindre bon sentit de l'humor, positivitat, esperit creatiu, vocació, altruisme, sensibilitat, respecte per l'estudiant (com a aprenent i com a persona) i un important component que els fa originals (més enllà de la singularitat que els fa el fet de ser persones úniques) en un món com l'actual, en què es prima més caminar pels camps llaurats que no per innovar a llarg termini i democratitzar la vida allà on anem.
Per això val la pena ser un poc excèntrics (qui no ho és de manera natural), actuar amb excentricitat (signe de llibertat, en els temps actuals) i crear alegria allà on anem.
Quina relació creus que convindria mantindre entre la Universitat i els espectacles còmics o d'esplai durant el curs escolar? I al llarg de l'any, en la relació entre la Universitat i la societat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada