El mestre que actua com una persona sensible, oberta, creativa, etc. no deixa que un estudiant menyspree un altre (sobretot en públic). El mestre fascinant és una persona que treballa pel respecte mutu entre les persones, per la solidaritat, per l'afany i la generositat, per la creativitat, per una societat més centrada en la millora dels hàbits socials (urbanitat) i en la presentació positiva de la realitat.
Si diem que la societat i la Universitat interactuen i es necessiten, també podem dir el mateix respecte a les persones amb l'etiqueta social de discapacitades i les que tenen la de normal. I ara una pregunta: qui té l'autoritat de dir quina correspon a cadascú? En el món de la maduresa emocional no hi han categories simplistes, sinó matisos i amor per la diversitat, per la pluralitat, per les relacions horitzontals i per l'humor i l'espontaneïtat. Una de les coses més formoses és tindre amics i, ara com ara, els amics només ho són quan hi ha una relació "guanye-guanyes". Si no és així, això són altres calces.
Què opines respecte a les persones que posen etiquetes a les que pertanyen a grups socials tradicionalment marginats? Com treballes la creativitat davant d'una persona que et respecta?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada