dimecres, 7 de juliol del 2010

Alfabetització tecno... què?

Encara hi han persones grans (i no tan grans) que estan en condicions d'aprendre a escriure el nom, els cognoms i, fins i tot, a signar. Potser hi haja un 5%-10% actualment, si més no, si ens centrem en dades de fa uns cinc anys. I si considerem dades de l'alfabetització funcional (saber respondre més enllà del que hem escrit adés), hi hauria un 70%-75% en eixes condicions (almenys segons dades de Catalunya a la darreria dels anys norantes i, potser, extrapolables al conjunt de l'Estat).

Ara bé, la qüestió no és mirar només les dades, sinó, al meu parer (i potser també al de persones sensibles per la formació alliberadora de l'educació i l'ensenyament i la possibilitat de créixer i fer-se més independents, per mitjà de l'alfabetització i de la formació contínua i constructiva i creativa) treballar amb vocació perquè les persones que isquen de la universitat ho facen amb afany de construcció i de millora social (si més no, el major nombre possible), amb la qual cosa ajudaríem a crear major consciència de col·laboració entre la societat i la universitat, entre el govern i els estudiants i els mestres, entre l'estudiant i la família (sobretot si contribuïx directament al pagament dels estudis), entre l'empresa en què treballa l'estudiant i li concedix permís al llarg del curs i el propi estudiant beneficiari...

Potser podríem sintetitzar el que hem escrit adés en unes paraules: interessa crear estudiants creatius i amb filantropia, almenys si volem contribuir a un millorament de la societat i a centrar-nos en els aspectes positius i que podem desenvolupar com a persones. Si substituïm el pessimisme per un optimisme creatiu i que mira avant des del present, podrem fer realitat molts projectes individuals i socials. I si volem crear res, haurem de partir de l'exemple, bé com a educadors, bé com a mestres, bé com a aprenents continus. Ànim, que els reptes són possibles.

¿Creus que convé difondre al llarg del sistema educatiu la "cultura dels matisos i dels reptes" (*), amb la intenció de construir una societat més oberta i respectuosa amb les diferències i les persones?

(*) Així denomine la posició més afavoridora de la creativitat (reptes) i de la formació de persones de temperament i actituds moderats (matisos), la qual cosa considere positiu a llarg termini i tot, com també durant el procés d'autosuperació i en contacte amb la societat que ens envolta i en què participem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada