Si consultem a Viquipèdia els distints sistemes de democràcia que hi ha al món o, fins i tot, ens endinsem per uns moments en la constitució o el sistema electoral d'algunes de les repúbliques que sorgiren de l'històric imperi castellà a Sud-amèrica, veurem que són un exemple a tindre present, perquè la participació és més activa, la fluïdesa és més manifesta i, fins i tot, la importància del ciutadà és major que en règims com l'espanyol. A més, podríem dir que està alliberada de vicis, més en contacte amb els ciutadans i, per tant, el ciutadà té major consciència de la seua aportació a la societat i de la seua influència en la política (administració) de l'estat, del districte o del departament.
Els sistemes més democràtics, atenent al que m'han contat persones que han viscut en contacte en cultures diferents o a països ben distints (formalment i diàriament), es caracteritzen per una participació de les persones, un paper important a nivell legal (vegem, per exemple, el cas de Suïssa, més enllà d'unes històriques frases de Rousseau, qui la qualificava com el règim més democràtic que coneixia, pels seus referèndums, ben famosos, com també els que es celebren a diferents estats dels Estats Units, encara que no a nivell federal, això és, estatal), o, per exemple, la major presència del representant a la zona en què ha eixit triat (i a la qual defendrà els interessos, perquè, al cap i a la fi, l'han triat amb una finalitat, representar, és a dir, ser la veu dels qui l'han elegit).
I tot això ha vingut després que ahir un conegut em parlara sobre la corrupció dels polítics, com si foren un club d'amics, després d'eixir el tema de les corregudes de bou a Catalunya. La meua pregunta, a qui m'ix amb frases viciades sobre els polítics, és: si no t'agrada el règim que presencies, ¿per què no actues de manera més democràtica, amb l'exemple, en el dia rere dia, i amb un toc de diversió?
La vida és tan important com per a considerar bàsic passar-s'ho bé (i amb honradesa) en el món de la política, perquè política fem les vint-i-quatre hores del dia. ¿No és política la gestió d'una casa, d'una associació o, fins i tot, d'un club esportiu? Quant a clubs esportius, tinc la sort de conéixer, com a amic i tot, un històric president d'un club menut, el qual proposà la participació del club en la societat, perquè els empresaris i tot de la població, no sols s'interessaren per l'entitat (que no necessàriament per l'esport), sinó per la difusió del nom de la localitat i més. I vos puc assegurar que és una persona transparent, honrada, respectuosa, democràtica en la seua vida i que, a més, té bon sentit de l'humor i independència, a més de tindre i desenvolupar un lideratge participatiu i respectuós.
En resum: practiquem la democràcia en tots els nivells que puguem i, mentrestant, senyors, a divertir-nos, però no com el bufó que fa riure el rei (que s'espavile el rei!), sinó com la persona que fa les coses amb senzillesa, alegria i optimisme... I que diguen el que diguen, perquè som el més important que ens ha pogut ocórrer... perquè també deien moltes coses sobre els primers cotxes o avions i...
Quin model de democràcia preferixes i quin consideres més bàsic per al segle XXI, a nivell universitari i tot?
dijous, 29 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada