Amb aquest títol, després de repassar pel Google sobre "professors excèntrics" (quasi sempre apareixia una pel·lícula), m'he trobat amb un film que vaig veure quan estudiava Magisteri ("El club de los poetas muertos") en què u dels personatges és un professor excèntric. La viu, encara que no la recorde. Ara bé, el mestre que teníem potser sí fóra excèntric. I com de l'excentricitat, molt relacionada amb la salut, l'humor, l'inconformisme, la creativitat, la realització d'una vida independent a la de la gran majoria i, intuïsc que també amb molta espontaneïtat (penseu, per exemple, en les aparicions que fa Karlos Arguiñano abans de començar la sessió didàctica de cuina), ixen idees molt bones (o així ens ho demostra la història), podem fer-nos una pregunta: "I si aprofitem el dia (Carpe diem) i ens centrem en deixar arrere les preocupacions i procurar ser una miqueta més excèntric (Don't worry, be eccentric)?"
¿Vos haveu fixat que podem jugar amb les llengües i fer combinacions estrafalàries que poden portar-nos a idees interessants? Ah!, això és el que crec ara. I, per favor, no feu el que jo faça: sigueu vosaltres. Si voleu. Només faltaria això!
Com introduiries l'humor en la Universitat, si fores professor o si ho eres? I si fores el rector?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada