Més enllà de la classe de remeis casolans o si el xicle ajuda als xiquets que viatgen en avió, la qüestió és que tenim dos orelles i una boca per a comunicar-nos. Igualment tenim dos ulls, dos canals olfactius, dos llavis, una boca i dos mans (sobretot) per al tema del tacte.
Igualment podrem dir que ens interessa desenvolupar els sentits que tenim, és a dir, obrir-nos a les percepcions clàssiques i positives i, a més, treballar-ne de noves. El que fa possible que aplegue la informació és el sentit de la percepció, això és, el comú, com deia Leonardo da Vinci.
Així que... ja sabem: treballem el sentit comú durant les sessions amb l'alumnat i no sols ens sentirem a casa nostra, sinó que sentirem una relació especial amb els alumnes, perquè hi haurà un intercanvia positiu. Convé també tindre present que, mas que el canal preferit a nivell universitari (entre els mestres i els alumnes) és l'auditiu, també ens ajuda treballar els altres. Recorde que un mestre de valencià, a Magisteri, ens deia el següent: "Convé que l'alumne llija en veu alta (per a escoltar i veure què escriu). Així, de pas, treballarà la vista, la pronunciació i l'escriptura, això és, aprendrà tres vegades". Llegir (en veu alta i visualment), pronunciar i escriure. Quasi res porta el diari!
Crec que convé treballar eixos tres camps, si més no en matèries similars a eixa. En unes altres, potser interesse desenvolupar-ne d'altres: tot és qüestió del que fem en cada moment. Per exemple, no és el mateix estudiar que buscar memoritzar com està la casa poc abans d'eixir-nos-en. Potser en aquest darrer cas també ens interesse el tacte i l'olfacte... o portar algun menjar en la boca que ens ajude a fer camí.
En qualsevol cas, és interessant que cadascú aprenga a adaptar-se a les circumstàncies i, a més, a obrir-se a l'enriquiment personal per mitjà del conreu dels canals de percepció. Ei!, en grup i de manera singular...
Què penseu del tema que hem exposat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada