dimecres, 23 de juny de 2010

La humilitat i l'educació centrada en l'alumne

Crec que ens interessa recordar alguns trets dels millors mestres universitaris i, per a això, potser el millor siga mirar la realitat des de l'intent d'objectivitat. I per a fer-ho, partiré de l'experiència personal, vista amb els ulls d'ara i després d'haver finalitzat Magisteri fa setze anys, la qual cosa permet veure-ho des de "la posició dels matisos", això és, des de quartes posicions (o així ho considere, ara):

1. Sensibles i humils, així com contents per la seua vocació, la qual sent l'alumne: interacció mestre-alumne.
2. Tots guanyen: mestre i alumne.
3. Valoració positiva de la matèria, del mestratge i de l'alumne.
4. Són autèntics, es respecten, es fan respectar i respecten l'alumne.
5. Educació centrada en l'alumne (mestre en determinats moments) i acompanyada d'una enorme curiositat (aprendre contínuament i millorar les estratègies d'aprenentatge i d'ensenyament).
6. Personalitat fortament creativa.
7. Sentit de l'humor.
8. Interés pel treball en grup i per l'aportació individual de cada membre.
9. Pensament obert, horitzontalitat i interés pel pluralisme.
10. Es proposen ajudar a descobrir com convertir-se en una persona lliure, bé com a guies, bé com a espectadors (fer que l'alumne siga el descobridor per excel·lència i el mestre un moderador que orienta).
11. Valoren més l'esforç de la persona que el resultat de l'examen, la redacció o la resposta correcta.

Si alguna vegada vos trobeu amb un mestre amb moltes d'aquestes característiques i, a més, vos sentiu a casa vostra, quasi segur tingueu un mestre del qual alçareu un bon record al llarg de la vida. Perquè els mestres fascinants, com diria Augusto Cury, es recorden amb alegria. I si ja s'han jubilat i encara viuen..., ¿per què no telefonar-los si, per exemple, fem un estudi i considerem que poden ajudar-nos? ¿O per què no telefonar-los, simplement per saber com viuen, jubilats i tot?

Això ho vaig fer amb dos mestres i vos assegure que compensa: el mestre té la curiositat d'un xiquet i si veu que l'alumne, en algun sentit, ha seguit les seues petjades... sent plaer i joia pel que ha ensenyat, sobretot en un món en què l'altruisme i la participació en equip (i activa) o la singularitat, l'honestedat o la gratitud són tan estranys com la humilitat, la senzillesa en la vida i la teràpia (o l'ensenyament) centrades en el client, com deia Carl Rogers, u dels introductors de la psicologia humanista i que destacava el gran poder que té el desenvolupament individual de la creativitat, la participació social i l'educació per la llibertat... I l'antic alumne sent que ara és una persona amb una formació més adulta i, per tant, que el tracte ja és d'amics. Hem aplegat, per tant, a fer un nou amic.

Encara teniu amistat amb algun històric mestre? Què recordeu d'alguns dels vostres mestres "fascinants"?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada