Per historiadors "a favor de" podríem incloure les persones que es dediquen a estudiar la història i que tracten de mirar un fet des de la banda positiva. Així, i després d'haver somiat aquesta nit en u dels llibres que vaig llegir el darrer any de Magisteri, escrit per Marc Baldó i Lacomba, històric alumne d'Enric Sebastià Domingo (dos anys mestre meu), sobre la historiografia, he passat a buscar informació i m'he trobat amb un llibre sobre l'actuació dels estudiants "progressistes" al llarg del franquisme (1939-1975), sens dubte, un període llarg de la història de l'Estat espanyol i que, per l'evolució posterior, ha tingut molta repercussió.
No obstant això, com ja diem les persones que ens centrem en la part positiva de la persona, i també de la creativitat, prioritze (i crec que convé premiar) els llibres i estudis sobre la banda positiva de la societat. Per exemple, sobre el paper dels estudiants que es mobilitzaven per la llibertat. Així, primerament, pot paréixer que diem el mateix... però l'experiència ens diu que no (com també els estudis sobre el llenguatge i els seus efectes socials i psicològics, o, per exemple, els estudis genuïns sobre PNL).
Fa temps que he adoptat la posició de només consultar les "informacions positives". I puc assegurar que els seus retruquen molt: ens fan persones més constructives, aprofitem el temps mentres estudiem, ens preparem i fem una societat més centrada en la part positiva i joiosa, fem que les persones participen de la positivitat que portem dins les persones i que, com la creativitat, podem desenvolupar. I per a això no és menester estudiar i superar les proves de selecció per a la universitat: fins i tot les persones sense estudis i amb formació vital poden aprendre. Des de ben jove he cregut que les persones amb eixa "formació vital"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada