Tot i l'edat..., jubil i docència

Adés he llegit el cas d'un professor universitari que va decidir fer la darrera classe com una més, és a dir, amb l'espontaneïtat i la forma amb què havia fet la gran majoria de les anteriors. Quan una persona es jubila i, a més, continua amb el sentiment d'utilitat o que pot fer molt per la humanitat (no importa la quantitat ni la forma, sinó el sentiment interior, perquè és el que mou la persona a prosseguir), no sols aprofita el temps que viu sinó que, a més, en molts aspectes, se'l pot preparar com si treballara.

Així, encara conec antics professors de Magisteri que exercixen la seua tasca (el que consideren que han de fer) i viuen amb el plaer de pensar que poden estimular les persones que treballen en actiu i fer costat a les noves generacions, a més de renovar esquemes i mostrar-se constructius. Cadascú ha decidit triar el seu camí, en funció del que creu que és part de la seua essència. I un tercer mestre col·laborà durant un estudi i, igualment, em deia que es sentia satisfet de poder fer de mestre tot i ja haver-ne fet 74... I també sentia goig d'aprendre de l'històric alumne, mentres indagava.

Com a anècdota final direm que una vegada aparegué al diari "El País", potser a primeries dels norantes del segle passat, un article sobre una dona que ja havia superat els noranta (i potser els 94 i tot)... i encara feia classe, a sa casa, amb xiquets. Per tant, la pregunta: Qui ha dit on comença i on acaba el mestratge de cadascú?

Una cosa podríem deduir d'aquestes línies, després d'imaginar-nos aquests quatre mestres: el mestre amb vocació delecta amb la seua professió i amb la gratitud i l'altruisme. Reconec que de quatre persones no convé traure patró. Ara bé, conéixer-les (almenys a les tres primeres) i haver-ne conegut més i, fins i tot, haver raonat i intercanviat experiències amb uns altres, sí ens pot permetre fer una primera aproximació a u dels motius pels quals senten benestar després de la jubilació. A més, jubilació vé de "jubil", com diu Mario Moreno (Cantinflas) en una pel·lícula. I si l'alegria continua, ¿per què no continuar amb el nostre mestratge i amb les nostres diversions constructives junt amb el nostre esperit creatiu i respectuós?

Què faries si un mestre es jubilara hui, o si hui feres classe a la Universitat? Quins plans tens previst per a després, com a mestre o com a alumne?