Estudiants pel pacifisme creatiu

Ens interessa ajudar l'estudiant a comparar la història de la Humanitat i que, des de la llibertat i la pràctica de la recerca, siguen ells mateixos els que posen en qüestió les declaracions de la màxima autoritat d'un ministeri espanyol i veurem si algun exèrcit ha sigut pacífic... Home, potser fóra més fàcil creure que un ruc pot volar (perquè amb la imaginació tot és possible) que creure una frase que sembla que només vol desprestigiar els moviments socials que treballen per a la pau, un terme molt manipulat al llarg de la història, com també el mot art. I és que arts hi han hagut... i moltes! Fins i tot el d'enganyar... ¿O això ja són altres calces?

En qualsevol cas un alumne universitari, com un mestre de la universitat (o d'un institut o centre educatiu), al meu parer, si és honest, una de les qüestions que li pertoca és fer ús d'uns diccionaris que tinguen etimologia i tot, és a dir, l'origen de la paraula. Qui conserva els orígens, mai millor dit, conserva la identitat, això és, la singularitat... i en el camp lingüístic referit a les definicions, més. La persona que té un bon domini del llenguatge, té més possibilitats de ser independent, excèntrica, estranya, original, oberta, lluïda, etc.

Una de les característiques que he trobat entre els mestres més formals, més espontanis i, al mateix temps, més interessats socialment per la llibertat responsable i el lideratge de cadascú (que cadascú prenga les regnes de la seua vida) ha sigut el seu interés pels diccionaris. I per què? Doncs perquè ens situen en el punt de partida (per exemple, el significat original), que tinguem una primera definició i bàsica, i que la curiositat ens obriga les portes a conéixer la paraula anterior i la posterior a la buscada...

Igualment alguns diccionaris internàutics, com ara, el de la DRAE, em feren costat durant un estudi històric i, fins i tot, permeten que vegem una evolució del terme i que, per tant, tinguem un mecanisme més per a la independència respecte a l'statu quo o a allò que es considera políticament correcte. En una societat com la present, un diccionari de qualitat (també pot ser-ho de sinònims), és u dels mitjans que recomanaria per als dos membres de l'aula: el mestre i l'alumne. Si nosaltres definim la realitat des de la nostra visió lliure i per l'honestedat, mantindrem l'autenticitat, el respecte cap a nosaltres i, així, l'admiració per les persones que actuen de manera pareguda. ¿Veritat que és més fàcil del que podíem pensar en un altre temps? Potser siga qüestió de canviar la inversió d'una quantitat determinada de diners i comprar llibres profitosos a llarg termini.

Quins diccionaris recomanaries ara i quins tens a casa o a l'abast, en les biblioteques a què tens accés de manera més habitual?