dimarts, 22 de juny de 2010

Per una salut creativa

Si ens endinsem en Internet, podrem trobar alternatives rigoroses i que ens aporten una informació fidel als principis morals de les persones, això és, a la informació neta i amb bones intencions i formes. Hui he accedit al document "Estimulación del pensamiento creativo en la enseñanza de las ciencias médicas", elaborat a Cuba i que em pareix interessant.

En acabant he passat a un correu (graciós, per cert), sobre el tema de les nombroses recomanacions que ens donen sobre com hem de preparar-nos la vida diària. Ací teniu la resposta a qui m'ha enviat el document. Si exercira de metge, poc o molt diria li diria les mateixes paraulues, a qui entrara a una consulta:

"Crec que una de les millors coses per a la salut és actuar per intuïció, atenent a les sensacions i als missatges que ous interiorment. Ah!, junt amb humor positiu i, per què no, fer algunes excentricitats entre persones positives. Eixe és el meu pla i, de moment, em funciona bé.

Igualment afig una miqueta de passeig i, a més, de contacte visual i sensitiu amb la naturalesa. El color verd és un sedant físic, mental i ajuda a dormir. El blau cel és un calmant, a més d'obrir a la comunicació humana. El marró (amb les varietats del color terra) ens recorda el sentit pràctic ("tocar terra") i que vivim en la terra. Finalment, a vegades em centre en la contemplació auditiva del vent ("les il·lusions", els "projectes creatius") i veure l'aigua (per exemple, en una plaça oberta i amb arbres) ens pot recordar que tenim una capacitat de fluïditat increïble (si ens ho proposem) i que "fluir mentres vivim" (amb els nostres interessos positius) i com l'aigua natural, ens ajuda a adaptar-nos a les circumstàncies exteriors i, al mateix temps, recordar que tenim molta aigua en el cos.

I si escoltem o veiem xiquets, ens podem recordar que si treballem com els xiquets, serem molt creatius.

En resum, la millor medicina, al meu parer, és la creativitat acompanyada d'una bona dosi d'humor positiu, de meditació (en qualsevol de les seues formes, m'incline per les que hem heretat de la nostra cultura, és a dir, les alternatives a les religioses, perquè poden acceptar-les més persones, com ara, observar els arbres d'un parc durant uns minuts), algunes excentricitats (perquè diuen els estudis que les persones excèntriques passen poc pels centres sanitaris -el promedi són nou anys-) i compartir el benestar i l'altruisme, així com el somriure, bé en espais oberts (molt essencial en les ciutats, mitjanes i tot), bé en espais més íntims (com a mijtà per a preparar l'assumpció de noves idees creatives). Les altres coses vindran de manera espontània. "

La pregunta: Quin model de vida considereu més oportú per a la persona (a nivell general), tot i que cadascú és diferent i singular?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada