Obertura als canvis

Ací teniu un escrit que he presentat a una llista lingüística i que em pareix interessant compartir amb vosaltres, després d'haver iniciat un procés de canvi de presentació de la història: de la història dels protagonistes o político-militar a la història de les persones i creativa i positiva (orientada cap a la construcció del benestar, de l'humor positiu i de la llibertat creativa).



"La humanitat ha avançat bé científicament, bé moralment, quan no ha tingut por al saber".
Josep M. Espinàs.

Hui, 10 de juny, he pogut passar una miqueta la mirada per un document publicat a la llista, sobre el canvi de paraules (per exemple, "secretariat" per a evitar "secretari" o "secretària") i m'he trobat amb una idea alternativa i que és una constant al llarg de la història: la història és fluïdesa de canvis.

Com deia un orador, durant un fòrum de cristianisme, "La història de la humanitat és la història de les migracions", és a dir, moviment, acció, fluïditat, canvis, etc. Els estats i tot, que promouen l'estabilitat, també estan en moviment, la qual cosa és riquesa cerebral i humana, perquè el cervell estima la diversitat ("adora", com diu una professora universitària d'Estats Units en el llibre "El que fan els millors mestres de la universitat", de Ken Bain, publicat per la Universitat de València).

És a dir, fem canvis... fins i tot de dies, i cada dia és diferent, com cada llengua. Les llengües, com les persones que encara existixen, han rebut canvis al llarg de la seua història, per mitjà de l'entrada de paraules, costums, noves formes de pensar, actuar, sentir i concebre el món, etc. O per l'obertura a la curiositat...

Igualment han fet lleugeres adaptacions del que han rebut: l'anglés, per exemple, segons em contava ahir el mestre particular d'anglés, transforma el "jardin" francés en "garden", potser per adaptació de la pronunciació del francés (ho dic per intuïció, perquè no l'he estudiada). És més: prové "from Old North Fr. gardin, var. of OFr. jardin, of Gmc origin", segons un "Oxford English Dictionary" (el "Concise"), una mena de DCVB a xicoteta escala i amb etimologia i tot, que he consultat després d'escriure les línies anteriors. Per tant, del francés antic del nord (i com a variant del francés antic) passa a l'anglés (jardin>gardin>garden).

També és interessant recordar que diccionaris com el DCVB són una mostra ben clara del canvi de significat de les paraules i d'adopcions de paraules diferents per a fer noves funcions. Així no és el mateix, històricament, un "batle" que un "alcalde" i ara totes dos es consideren sinònimes i ací ningú no es llança com un roder ni com un hippy, perquè la forma derivada del castellà després de la instauració de la dinastia dels Borbons als històrics regnes de l'actual estat Espanya (nascut jurídicament en el segon terç del segle XIX) tinguera relació amb una forma diferent d'administració.

A més, com llegia més avall en una entrada de Joan Tudela, la qual compartisc, considere interessant que les persones fem canvis a nivell lingüístic i tot , sobretot si els acompanyem de la promoció, la difusió i la transmissió intergeneracional de les formes històriques, genuïnes i que només per mitjà del respecte cap a un patrimoni mundial i particular com és la llengua que alguns avantpassats ens han passat (no tots som fills de persones no castellanoparlants, com és el meu cas i el de moltes persones del País Valencià). I en aquest camp hi han contribucions molt bones i dignes de promocionar, com la tasca que mamprengué Eugeni S. Reig i que encara perviu a terres valencianes, com també m'imagine faran més persones a contrades distintes.

Finalment diré que la faena feta amb afecte, amb obertura als canvis, per una societat més creativa, constructiva i centrada en la part positiva de la vida (per tant, de la societat) inclou, al meu parer, amor pels canvis que suposen respecte per a les dos bandes i en què cap d'elles no intenta ni pretén imposar-se a l'altra (el que ara diem, sobretot en l'àmbit empresarial, "guanyar-guanyar" o "guanyar tots"). ¿Guanyaríem si, com ara, decidírem incorporar el verb "voluntariar", com fan llengües anglo-saxones i com ens proposa Luis Rojas Marcos en un llibre preparat junt amb Valentín Fuster? Crec que sí i, de fet, ja he vist aquesta forma a Internet.

Que tingueu un bon dia i avant amb les vostres aportacions com a persones interessades per la llengua i, per la diversitat cultural del planeta.


Quines formes de promoure la cultura de l'obertura als canvis introduïries en la Universitat?