Líders i mestres amb alegria i suavitat

Ahir volia haver escrit un document sobre un estudi que Marc Baldó i Lacomba (professor universitari de la Universitat de València-Estudi General) havia tret sobre els estudiants durant el franquisme. De totes maneres, revisarem algunes idees claus, i entroncades amb el projecte universitari que treballem des d'aquestes línies:

1. Un bon mestre és un líder en alguns aspectes i un aprenent en altres.
2. L'alegria fa que les sessions siguen més recordades i que la suavitat i la joia d'estudiar, aprendre en companyia, compartir temps i projectes vitals i tot, així com formes de pensar diferents, ens ajuden a ser més creatius.
3. L'alegria és companya de l'humor positiu, l'humor de la fluïditat i la fluïdesa de la riquesa d'idees, això és, de l'aparició de més alternatives.
4. L'excentricitat afavorix que idees que podrien semblar estrafalàries donen pas a una obertura mental que afavorisca el ressorgiment d'idees pràctiques o innovadores i tot. Tractar amb afecte l'excentricitat, sovint, és gaudir de la vida i fer ús del deport (sí, del deport, com deien alguns clàssics de llengua catalana), és a dir, del divertiment.
5. La positivitat crearà més mestres oberts a la part positiva de les persones i la història i obrirà més camins al pacifisme creatiu i honest.
6. Deixar un temps important per a l'alumne farà que assumisca més responsabilitats, que es senta més partícep i que gose fer exposicions en públic o raonar amb persones i mostrar els seus punts de vista, des de la independència (mà dreta) i la suavitat (mà esquerra). Independència i suavitat són compatibles.
7. Ens interessa promoure projectes creatius i constructius d'estudi de qualsevol matèria (que el seu esperit siga "a favor de"). En el cas de la història, m'incline per una revisió positiva i per passar al present (immediatament) i tractar els temes d'actualitat. No és el mateix parlar dels estudiants contra el règim franquista que centrar-nos en l'esperit dels moviments estudiantils que treballaven per la recuperació de les llibertats. Si ignorem un fet, no en fem campanya i podem tergiversar i tot la història. En canvi, si el presentem des de la vessant positiva, treballem la positivitat i la part constructiva de la persona (mestre, estudiant, investigador...). M'incline per aquesta segona opció. El que realment interessa és el present (herència del passat) ja que és l'origen del demà i el que sembrem hui, acollirem demà.

Quina classe de mestre (d'història o no) preferixes, atenent als nous corrents psicològics i de pensament lliure o per la independència emocional de la persona?