dimecres, 16 de juny de 2010

El conill del barret o la màgia de la fluïdesa

Potser hàgeu vist alguna vegada un mag amb una vareta de màgia o bé simplement en la televisió. A hores d'ara, porte un barret dalt del cap i tinc una vareta damunt de la taula en què escric. No ho faig per cridar l'atenció, sinó per inspirar-me i... perquè vull!

¿Qui ens ha de dir què hem de fer, a qui hem de creure de manera cega, com hem d'actuar com a persones `(si som respectuoses amb els altres) i com hem de fer màgia en la nostra vida?

Sovint ens diuen que la màgia és una cosa de faves, de bajoques, de persones sense dos dits de coneixement... Però és que jo parle de... fascinar mentres aprenem i ensenyem, és a dir, de gaudir del que fem, atenent als nostres valors, als nostres principis, a la nostra creativitat, al sentit de l'humor positiu, etc.

Potser si un mestre vestira amb una disfressa de mag i entrara en l'aula (o bé es portara eixos dos detalls del món de la màgia), més d'u esclataria de riure. Ara bé, com un jove que quan em veu pel carrer em diu "¡Maestro!" o, com més d'u quan em veu amb el barret que porte habitualment i es riu, podríem pensar si és que el que hi ha és molta enveja cap a les persones que actuem des de la nostra visió de la vida i que, no procurem alliberar a ningú (no anem d'alliberadors de la mare pàtria emocional de cadascú), sinó que ens hem fixat uns objectius vitals, seguim la línia que allí hem escrit i... caminem pel camí, siga amb revoltes (quasi sempre), siga recte. Les revoltes són signe de flexibilitat, a més que abunden molt més i que, igualment, tenen moltíssimes formes ("matisos" en el llenguatge de la PNL).

Finalment direm que amb la màgia emocional podem fer sorgir dons, capacitats, talents i més qualitats personals o coses que si no fóra perquè creiem en el que hi ha dins de nosaltres i que pot eixir a la vista (com el conill del barret), pensaríem que tota la vida s'ha fet així (el barret) i que no hi ha res a fer. Res més lluny de la capacitat creativa de la persona, immensa. Per tant, a fer màgia.

Què té de màgic, de fascinant, d'encantador, tindre un mestre o un alumne que fluïx amb l'altre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada