dimecres, 23 de juny de 2010

El dret de l'excentricitat i la llibertat d'expressió

Ja portava uns dies amb la intuïció que la paraula "excentricitat" podia tindre un fort component negatiu en boca de persones que preferirien una societat uniforme, com la Terra que imaginaven moltes persones (i encara ho faran ara) segles arrere. Doncs bé, després de llegir un poc sobre Bernard Palissy i Lord Byron, dos excèntrics, he accedit a un document que exposa la versió en castellà d'un fragment del llibre "Sobre la llibertat" (John Stuart Mill, segle XIX). Vegem què hi ha en http://www.dameltubau.com/weblog/weblog_29_excentrico.html!

En el número 3 (1997) de la revista Esklepsis inicié una sección llamada Excéntricos, con esta cita de John Stuart Mill:
"Precisamente porque la tiranía de la opinión es tal que hace de la excentricidad un reproche, es deseable, a fin de quebrar esa tiranía, que haya gente excéntrica. La excentricidad ha abundado siempre donde ha abundado la fuerza de carácter; y la suma de excentricidad en una sociedad ha sido generalmente proporcional a la suma de genio, vigor mental y valentía moral que ella contiene. El mayor peligro de nuestro tiempo se muestra bien en el escaso número de personas que se deciden a ser excéntricas."

No propose una educació excèntrica, sinó, com ja hem escrit des de fa mesos, que l'humor forme part del desenvolupament d'una classe, com el somriure, les anècdotes del mestre, l'espontaneïtat, etc. junt amb una major participació de l'alumne, per exemple, atenent a les recomanacions d'Augusto Cury, educador que considere molt avançat per al temps i amb idees realment amb pes:

1. Humanitzar la classe (història personal del mestre).
2. Elogiar (primer) i revisar (només una vegada).
3. Ensenyar a administrar els pensaments i les emocions.
4. 10%-20% de temps dedicat a biografies de persones destacades de la història i del món de la creativitat.
5. Que una cinquena part del temps es dedique a oratòria (que l'alumne expose davant de la classe).
6. Fer deu preguntes per sessió.
7. Embellir la formació de la persona (com a membre de la societat i com a persona única) i guiar l'alumne cap al lideratge.

En un altre apartat també ens recorda la importància de conviure, durant les sessions, la part formal i l'espontània (humor, riure, somriure, "el pallasso interior"...).

Quins arguments aportaries per a posicionar-te a favor de la introducció de l'espontaneïtat en les aules universitàries? I quines alternatives presentaries, si la resposta a la pregunta anterior no és favorable?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada