dimarts, 29 de juny de 2010

Mestratge i benevolència "a favor de"

El mestratge i la benevolència "a favor de", per dir-ho d'una manera lliure, representen una mirada cap a la realitat (el fet) i per mitjà de l'atenció en la part positiva, no sols del mestratge sinó d'un valor i actitud tan important en els temps que vivim: l'altruisme, també conegut com mirament, afany, benevolència, beneficència, humanitat o generositat, entre altres sinònims.

Es tracta que el mestratge (impregnat de l'amor per l'aprenentatge continu) vaja acompanyat d'un mirament cap a la societat, d'una vocació que, a vegades, podem sentir-la com si la portàrem dins i que, sovint, ja l'hem descoberta de ben xiquets. Crec que en les nostres relacions més íntimes, com també en les més socials, deixem veure la nostra essència i, per tant, els nostres talents majors i els immediats. Quan actuem i sentim molta fluïdesa i espontaneïtat, al meu parer, estem davant d'un talent major, perquè ix com una cosa que identifiquem com a "senzilla, fàcil, que ens dóna gaudi, que fa que ens agrade compartir-la". I ací és faena de cadascú veure quines són eixes capacitats i habilitats que destaquen entre tot el bagul que tenim al davant.

Igualment, crec que el mestre universitari hauria de fer una pregunta inicial al principi del curs (o potser fóra interessant), perquè l'alumne es situara (recordem que no sempre hi ha una relació entre les possibilitats d'accés a una facultat o escola universitària i els gusts o talents o habilitats) i, així, sabera cap a on va la seua capacitat polifacètica.

Farem un parèntesi: recorde un mestre d'institut que un any abans del darrer curs ens va preguntar quina especialitat triaríem. Puc assegurar-vos que la tria (feta tres anys abans de començar a estudiar Magisteri) es correspongué a l'estudi final: Humanes, perquè les assignatures específiques eren matemàtiques (estadística, sobretot), història de l'art (apareixeria en el curs tercer de Magisteri) i història contemporània (en el mateix curs que l'anterior). I si haguera estudiat Geografia i Història, potser haguera estudiat també estadística, com en més d'un estudi universitari de la branca social. En qualsevol cas, em centrí en l'aspecte social, el que més m'havia atret des de xiquet. I ací estem...

Quan, després de tot el que hem estudiat, descobrim que encara tenim més talents (o ens els remarquen, persones que ens veuen per primera vegada, és a dir, potser els millors observadors o, si més no, dels més objectius i intuïtius), ens interessa obrir-nos a les respostes. Recordem que som mestres i alumnes i que, si som respectuosos amb el proïsme, no sols ens farem respectar sinó que, a més, ens respectarem, la qual cosa és tan saludable com l'humor, l'espontaneïtat, el somriure i el riure, quatre dels pilars més claus i que formen part de la persona de pensament i acció lliures (pensador lliure, actuador lliure).

Que tingueu un bon dia.

Quins són els valors que consideres més bàsics en les relacions entre el mestre i l'alumne (en els dos sentits)?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada