Cada dia, un camí nou

Un home que ahir em vaig desempellogar (emocionalment), contava setmanes arrere que cada dia passejava per un camí diferent, per divertir-se i no fer sempre el mateix. Però... ai! amb quina facilitat trobem el mentirós!... Així, ahir, mentres intentava que li donara la raó (era un orgull pagar una multa a la guàrdia civil), una qüestió que em pareixia clarament destrellatada, li comentí que, al meu parer, això de l'orgull, el ser home, l'actuar com un home i més formava part del passat i que, a més, admirava les persones moderades en lloc de les que sovint adopten posicions extremistes.

Uns minuts després, i ja quan va dir unes frases que em semblaven plenes de venjança, aïllàrem la incògnita que hi havia darrere d'un humor massa agre, és a dir, ben diferent al positiu: teníem al davant un Torquematis (com diria Rosetta Forner en el llibre "Pídeme la luna").

En segon lloc diré que és un entreteniment, per a mi, llegir llibres com eixe i aprendre a ser més madur, a fer plans nous, a saber com torejar aquestes actituds que van en posició ben diferent a la cultura constructivista, positiva, del món de la creativitat, de l'optimisme vital, de l'humor i del benestar (social i singular). Són llibres que poden contribuir a créixer amb rectitud (com la planta ben tractada) i amb obertura cap a l'exterior (com les rames que obri una planta o un arbre) i, a més, ens ajuden a mostrar els fruits positius i que ens encoratgen i ens omplin de joia (com les flors o els fruits de molts arbres). En eixe sentit, hi han hagut cinc persones que m'han influït per mitjà de les seues obres: Carl Rogers, Luis Rojas Marcos, Rosetta Forner i Augusto Cury, Edward de Bono... junt amb algunes persones que han elaborat llibres sobre la creativitat o l'humor en l'empresa.

Finalment diré que cap persona no està per damunt de cap i el que considerem hui d'un color (per exemple, taronja) potser demà el vegem diferent (per exemple, blau cel): les persones estem plenes de matisos, en lloc de "virtuts" i "defectes" i... podem canviar i millorar. Ara bé, això de "canviar i millorar" (sinònim de "madurar" ), està en les nostres mans... com el sentit de la responsabilitat mentres fem ús de la llibertat.

Com actuaríeu si un jove estudiant faltara al respecte d'un altre en plena classe? (Recordeu aportacions com les del llibre "Pares brillants, mestres fascinants" o la línia de la PNL o d'Edward de Bono al llibre "La revolució positiva")